divendres, 29 de febrer de 2008

L'inici de la bogeria (I)

Bones a tots i a totes, aquest és el primer post d'una sèrie de 4? espero que us agradi!

En Bunny, el conillet grindcore va girar la última pàgina, se la va llegir ràpidament, i per fi, va tancar el llibre. Ho havia aconseguit! tenia els ulls vermells, li tremolaven les orelletes blanques, al seu voltant hi havia tot de pastanagues rosegades escampades per tot el menjador i tot de tasses de café buides.

Va tancar la cadena de música descomunal que tenia al despatx. Havia sonat aquella cançó moltes vegades, les seves orelles ja seguien el ritme de la bateria soles.
La seva poteta va acariciar la portada, 1200 pàgines. S’havia llegit per última vegada “El senyor dels anells” quatre vegades, quatre vegades seguides, tot d’una tirada escoltant el “Symphonies of Sickness” de Carcass en mode “repeat”. 9 dies hi
havia estat. 9 dies sentat a la seva butaca recreant batalles èpiques, orcs, hobbits, nans i elfs.

Per què ho havia fet? En Bunny estava convençut de que si rellegia el llibre una vegada i altre aconseguiria poder pensar igual que en Sauron, el seu gran ídol d’infància.

Quan es va aixecar tot els seus ossos van cruixir. Es va acostar lentament cap a la finestra, va deixar el llibre sobre una taula i va mirar a l’exterior. Era de nit, la calma reinava sobre la Ciutat Piruleta, una ciutat idílica, com Minas Tirith, una ciutat blanca, pacífica i ... INDEFENSA. Aquest pensament el va trasbalsar. No podia ser que hi hagués un mal amagat prop, molt a prop que estigués a punt de desfermar-se sobre la Ciutat Piruleta... i llavors al món sencer? el món que ell es proposava a conquerir?

Decididament s’hi havia de fer alguna cosa!! ningú li passaria a davant. Ràpidament ho va decidir, sortiria de casa seva i protegiria el món, el seu món. Primer s’havia d’equipar.
Va anar a la seva habitació, va tenir una decepció al no trobar-se l’armadura de gala i les armes, com és que no hi eren? potser estava començant a confondre la ficció de “El Senyor dels Anells” amb la realitat? no. En Bunny no.

El fet és que no va trobar cap casc ni cap cota de malla, per tant, es va haber de conformar amb una barretina.

Es va obrir la porta de can Bunny a les 3 de la matinada, de fons sonava la cançó "Corporal Jigsore Quandry", la seva silueta es retallava en la llum de l’interior, les seves dues orelles que sortien de la barretina li donaven un aspecte majestuós, quasi èpic.



Va anar al garatge, allà va rebuscar-ho tot per trobar la seva llança, no la va trobar, de què se n’havia fet? bé, sense llança doncs, s’hauria de conformar amb la serra elèctrica, una reproducció de col·leccionista de la que apareixia a "La Matanza de Texas".

Tampoc va trobar el cavall, déu ni do quin desastre, la logística estava fallant fortament. Bé, què hi farem? es va dir. I va muntar el seu patinet.

Va enfilar cap a la carretera que anava cap a la Ciutat Piruleta, a dalt del turó on vivia en Bunny es va mirar la ciutat, allà lluny encara, dormint sota la llum de la lluna. Amb un llàgrima a l’ull va cridar:
"Oh Ciutat Piruleta, juro i perjuro que em dedicaré a “desfaser entuertus” fins que puguis descansar tranquila. "

Va engegar la serra, la va aixecar amenaçant al cel i va fer:
Rumm rumm ruummmmmmmmmmmmmmm

Conclusió: Si escoltes Grindcore i llegeixes literatura fantàstica com jo, acabaràs com jo i en Bunny (per tancar).

6 comentaris:

skorbuto ha dit...

Això promet!

Ana ha dit...

Estarem pendents de la quatrilogia.

viric ha dit...

cavall. :)

A veure si continua! Amb això dels blocs només veig que promeses! ;) Ànims!

Per cert, em sembla massa sectari això d'acceptar comentaris només de gent google/blogger o d'openids. No?

Lant ha dit...

@skorbuto, ana -> merci, a vere si compleixo les espectatives.
@viric -> corregit el tema del cavall :) merci, i també he canviat els comentaris. Error téznico.

Finestreta ha dit...

jajajaja, provaré de no fer les dues coses alhora doncs! ;)

peperines ha dit...

home tambe ha de ser divertit acabar en aquet estat no?pitjor acabant altres i a sobre de mal rotllo..
habiam habiam com continua el tema..