dimarts, 19 de gener de 2010

Privacitat a Internet...

Vinga va, com si no tingués res més a fer, m'afegeixo al batibull de comentaris, crítiques i "opinions d'experts" que ha causat una entrevista a Mark Zuckerberg, un noiet que va fer una pàgina rara que es diu facebook.

En l'entrevista, el mestre Mark defensa uns canvis en la política de privacitat de l'anteriorment esmentada pàgina. Aquest canvis fan que els usuaris comparteixin gran part de la seva informació. Al·lega a més que actualment els usuaris d'Internet i sobretot de les xarxes socials ténen unes expectacions de privacitat diferents a les que tenien abans.

Això ha causat que gran part d'usuaris i admiradors de la privacitat s'escandalitzesin, posant el crit al cel i canviant les seves configuracions perquè tot fos "privat" de nou.

Doncs bé, puc dir i dic que estic totalment d'acord amb el sr. Zuckerberg. La privacitat a Internet actualment és una fal·làcia. Si ets un usuari d'una xarxa social demanar privacitat és com demanar sentit comú i decència a la subraça de la classe política (si algú encara té un mínim de respecte per aquelles rates que llegeixí el minut a minut sobre la comparaixença d'aquests elements sobre d'Horta de St. Joan).

Si publiques una imatge al Facebook/Flickr, canvies l'estat al Twitter, o a qualsevol altre xarxa social no saps si ho llegirà el teu encarregat, la teva mare, o el periquito del teu perruquer.

Cal un canvi de mentalitat sobre Internet, qualsevol cosa que surti del teu ordinador (o que estigui dins el teu ordinador amb un Windows) és de domini públic.

Per tant, ja sabeu, a parlar amb el típic graciós que va a les festes amb càmera de fotos i que llavors puja les fotos al "feisbuk" perquè només les vegin els amics.

dilluns, 21 de desembre de 2009

Pel·lícules.

Va vinga, em poso cultural i faig una llista de les meves pinícules preferides (segur que me'n deixo alguna), sense ordre ni concert. Com veureu he intentat evitar coses molt mainstream com Star Wars i el Senyor dels Anells i també he limitat l'aparició de zombies, que com alguns sabeu, són la meva passió. Juntament amb el turrò.

Les heu de veure totes abans de morir.


  • Snatch (2000): Bastant coneguda. Gitanos, diamants, porcs, boxa i una història que es lia de manera descontrolada.
  • Lock, Stock and Two Smoking Barrels (1998): És semblant a snatch, de fet, crec que és el mateix director. Mafiosos, traficants, uns nanos a qui els estafen tot jugant a pòker, marihuana robada i revenuda i una katana. Sí, jo tampoc ho vaig entendre gaire.
  • Amanece que no es poco (1989): Obre mestre del cine espanyol. És una pel·lícula d'humor absurd. Bàsicament és una successió de frases èpiques de grans actors com per exemple el gran Saza. Un poble ple d'intel·lectuals i d'argentins que un dia huelen bien, y el otro van en bicicleta.
  • The Big Lebowski (1998): Aquesta és dels germans Cohen. Una pel·lícula molt important per mí, em va descobrir el nihilisme, els white russians i que la belleza del plan radica en su sencillez. Un altre exemple de pel·lícula que s'embolica, s'embolica i es continua embolicant. Cada vegada que la veig hi trobo nous detalls. Una font inesgotable d'entreteniment i frases memorables.
  • The Dark Knight (2008): La última de'n Batman. Per fi han fet una peli de superherois decent. Interpretacions impecables, dolents intel·ligents i bons que no són tant bons.
  • Wristcutters: A Love Story (2006): Gran sorpresa. Un món paral·lel a on van a parar els suicides. Una història bastant paranoica també. Tantu amb la banda sonora, no té pèrdua. (Underground, popom popom.... underground!)
  • [Rec] (2007): Apa, ja teniu la peli de zombies, no és la més original ni la més coneguda, però vaig fotre uns bots importants.
  • Martyrs (2008): Voleu terror? i patir? i tal? apa, peli francesa. Os vais a cagar.. Les dosis justes de sang, gore, tortura, violència i claustrofobia.
  • The Devil's Rejects (2006): Parlant de violència. Una pel·lícula brutal en tots els sentits. Dirigida pel mestre Rob Zombie. És una segona part, però no cal veure la primera.
  • Black cat, white cat (1998): Mestre Kusturika. Una pel·lícula sense gaire sentit plagada de personatges entranyables, rusos, estafadors, alcohol de dubtosa qualitat i bona música.
  • Re-Animator (1985): Va vinga, més zombies. Una de les úniques adaptacions decents del món Lovecraftià. També té uns lleugers tocs de gore. Lo bàsic vaja. Algun cap rodant, destrals, xeringues, sang. Ah, em sembla que és la única peli que he vist que hi surt un gat zombie.
  • Dracula (1992): Gran ambientació, gran introducció, bastant fidel a la novel·la. Em va amargar alguna nit quan era petit.


Ah! que me la deixava, menció especial, aquesta no cal que la mireu, però heu de saber que existeix:


Apa, ja teniu per una estoneta.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Fish and Chips

El que et pots arribar a trobar en aquest país mare meva....



dimarts, 20 d’octubre de 2009

dimecres, 14 d’octubre de 2009

V

Fa relativament poc, uns bons amics em van regalar el còmic V for Vendetta, un grap còmic, molt recomanable.

Lògicament jo coneixia l'adaptació cinematogràfica que ja s'havia fet. No tot és igual, però es segueix bastant fidelment a la novel·la. Ara bé, hi ha una escena al còmic que no apareix a la pel·lícula i que almenys a mi, em va cridar l'atenció.

Per posar-nos en contexte, per si cal, el protagonista de la història és un anarquista que lluita contra un govern totalitarista, el còmic està ambientat en una posible Anglaterra després d'una gran guerra.

En aquesta escena de la que parlo, el protagonista puja a un teulat, a on hi ha una estàtua d'una dona que simbolitza la Justícia, al final, V posa una bomba a l'estàtua i la fa explotar. Aquest és el diàleg imaginari entre el protagonista i la Justícia abans de l'atemptat, espero que als autors del còmic no els importi si el cito:

V: "Hello, dear lady. A lovely evening, is it not ? Forgive me for intruding. Perhaps you were intending to take a stroll. Perhaps you were merely enjoying the view. No matter. I thought that it was time we had a little chat, you and I. Ahh... I was forgetting that we are not properly introduced. I do not have a name. You can call me V. Madam Justice.... this is V."

Justícia: "Good evening, V."

V: "Hello Madam Justice. There. Now we know each other. Actually, I've been a fan of yours for quite some Time. Oh, I know what you're thinking... "The poor boy has a crush on me... and adolescent infatuation". I beg your pardon, Madam. It isn't like that at all.

I've long admired you... albeit only from a distance. I used to stare at you from the streets below when I was a child. I'd say to my father: "Who is that lady?" and he'd say: "That's Madam Justice." and I'd say: "Isn't she pretty?".

Please don't think it was merely physical. I know you're not that sort of girl. No, I loved you as a person. As an Ideal.

That was a long time ago. I'm afraid there's someone else now..."

Justícia: "What? V! For shame! You have betrayed me for some harlot, some vain and pouting hussy with painted lips and a knowing smile!"

V: "I Madam? I beg to differ! It was your infidelity that drove me to her arms!

Ah-ha! That surprised you, didn't it? You thought I didn't know about your little fling. But I do. I know everything!

Frankly I wasn't surprised when I found out. You always did have an eye for a man in uniform."

Justícia:" Uniform? why! I'm sure I don't know what you're talking about. It was always you, V. You were the only one..."

V: "Liar! Slut! Whore! Deny that you let him have his way with you, him with his armbands and jack boots!

Well! Cat got your tongue!

Very well. So you stand revealed at last. You are no longer my justice. You are his justice now, you have bedded another. Well two can play at that game!"

Justice: "Sob! Choke! wh-who is she, V? What is her name?"

V: "Her name is anarchy. And she has taught me more as a mistress that you ever did!

She has taught me that justice is meaningless without freedom. She is honest. She makes no promises and breaks none. Unlike you Jezebel. I used to wonder why you could never look me in the eye. Now I know.

So Goodbye dear Lady. I would be saddened by our parting even now, save that you are no longer the woman I once loved."

Desgraciadament actual encara no ?

dijous, 10 de setembre de 2009

Noticies del món d'en Bunny

Ahir al matí en Bunny va agafar el 'The international Timos' i el va obrir. Hi havia una noticia d'un país llunyà a portada. El país es deia "La Comunitat Demenciana" i estava habitat per esquirols i gossets petits. 

Es veu que el president de la Comunitat havia estat enganxat, mitjançant una investigació policial, en unes trames de trànsit d'influències i altres temes d'estraperlo. Com a fet anecdòtic el president no cobrava en nous com fan els esquirols, sino que ho feia amb jaquetes. 

Bé, el cas és que al saber-se que el President havia estat quedant-se i repartint diner públic entre els seus amiguets la gent del país va muntar en fúria i es va llençar cap al govern, a on van treure el president, totalment avergonyit a crits de "lladre! lladre!". 

La policia va haver d'intervenir perquè la massa de gent no el linxés allà mateix. 

A la tarda del fet, el ex-president ja havia fet declaracions demanant perdó, el president del partit polític en el qual militava aquests subjecte va aparèixer també per demanar disculpes públiques per tenir un "xoriço" entre els seus i es va muntar un govern provisional per veure què s'havia de fer. 

En el moment de tancar la redacció encara no s'havien trobat els altres implicats en la trama, que s'havien donat a la fuga tant sols saber el que havia pasat. Tots els seus béns havien estat confiscats. 

Ah, i l'ex-president penjava d'una soga de la plaça major, per "Alta Traició".

Però això és al món d'en Bunny.