divendres, 29 de febrer de 2008

L'inici de la bogeria (I)

Bones a tots i a totes, aquest és el primer post d'una sèrie de 4? espero que us agradi!

En Bunny, el conillet grindcore va girar la última pàgina, se la va llegir ràpidament, i per fi, va tancar el llibre. Ho havia aconseguit! tenia els ulls vermells, li tremolaven les orelletes blanques, al seu voltant hi havia tot de pastanagues rosegades escampades per tot el menjador i tot de tasses de café buides.

Va tancar la cadena de música descomunal que tenia al despatx. Havia sonat aquella cançó moltes vegades, les seves orelles ja seguien el ritme de la bateria soles.
La seva poteta va acariciar la portada, 1200 pàgines. S’havia llegit per última vegada “El senyor dels anells” quatre vegades, quatre vegades seguides, tot d’una tirada escoltant el “Symphonies of Sickness” de Carcass en mode “repeat”. 9 dies hi
havia estat. 9 dies sentat a la seva butaca recreant batalles èpiques, orcs, hobbits, nans i elfs.

Per què ho havia fet? En Bunny estava convençut de que si rellegia el llibre una vegada i altre aconseguiria poder pensar igual que en Sauron, el seu gran ídol d’infància.

Quan es va aixecar tot els seus ossos van cruixir. Es va acostar lentament cap a la finestra, va deixar el llibre sobre una taula i va mirar a l’exterior. Era de nit, la calma reinava sobre la Ciutat Piruleta, una ciutat idílica, com Minas Tirith, una ciutat blanca, pacífica i ... INDEFENSA. Aquest pensament el va trasbalsar. No podia ser que hi hagués un mal amagat prop, molt a prop que estigués a punt de desfermar-se sobre la Ciutat Piruleta... i llavors al món sencer? el món que ell es proposava a conquerir?

Decididament s’hi havia de fer alguna cosa!! ningú li passaria a davant. Ràpidament ho va decidir, sortiria de casa seva i protegiria el món, el seu món. Primer s’havia d’equipar.
Va anar a la seva habitació, va tenir una decepció al no trobar-se l’armadura de gala i les armes, com és que no hi eren? potser estava començant a confondre la ficció de “El Senyor dels Anells” amb la realitat? no. En Bunny no.

El fet és que no va trobar cap casc ni cap cota de malla, per tant, es va haber de conformar amb una barretina.

Es va obrir la porta de can Bunny a les 3 de la matinada, de fons sonava la cançó "Corporal Jigsore Quandry", la seva silueta es retallava en la llum de l’interior, les seves dues orelles que sortien de la barretina li donaven un aspecte majestuós, quasi èpic.



Va anar al garatge, allà va rebuscar-ho tot per trobar la seva llança, no la va trobar, de què se n’havia fet? bé, sense llança doncs, s’hauria de conformar amb la serra elèctrica, una reproducció de col·leccionista de la que apareixia a "La Matanza de Texas".

Tampoc va trobar el cavall, déu ni do quin desastre, la logística estava fallant fortament. Bé, què hi farem? es va dir. I va muntar el seu patinet.

Va enfilar cap a la carretera que anava cap a la Ciutat Piruleta, a dalt del turó on vivia en Bunny es va mirar la ciutat, allà lluny encara, dormint sota la llum de la lluna. Amb un llàgrima a l’ull va cridar:
"Oh Ciutat Piruleta, juro i perjuro que em dedicaré a “desfaser entuertus” fins que puguis descansar tranquila. "

Va engegar la serra, la va aixecar amenaçant al cel i va fer:
Rumm rumm ruummmmmmmmmmmmmmm

Conclusió: Si escoltes Grindcore i llegeixes literatura fantàstica com jo, acabaràs com jo i en Bunny (per tancar).

divendres, 22 de febrer de 2008

Bunny VS soap

Aquest post probablement no l'entengui gaire ningú, ja em disculpo ara. Però ho necessito.

En Bunny va trucar a la porta de la casa. Van sentir-se uns pasos i la porta es va obrir, va aparèixer un home d'uns 40 anys. Moré, amb ulleres i una barba molt cuidada, va mirar i va veure el conillet blanc que l'hi havia trucat la porta. Va dir:

- Oh, quin conillet més maco. Què vols petit?

En Bunny se'l va mirar i li va preguntar:
- Hola, em dic Bunny, és vosté el que va dissenyar els Web Services amb SOAP?

L'home va extranyar-se una mica i va contestar:
- Si, vaig ser jo, per què?

En Bunny es va fer uns 8 metres cap enrera, va treure's un trípode de la butxaca i el va muntar a terra, de l'altre butxaca va treure una M2 Browning, la va situar sobre el trípode i va preguntar:
- Així que vas ser tu?

L'home amb cara de no entendre què estava passant va dir:
- Si, si, vaig ser jo, però...

En Bunny va apretar el gatell mentres xisclava. Les 850 bales per minut que disparava la Browning arrasaven tot el que tocaven, en Bunny estava descontrolat totalment, disparava i disparava. Al quart d'hora no quedava rastre de l'home, s'anaven succeint explosions dins la casa i diverses seccions s'anaven esfondrant.

En Bunny només va deixar de disparar quan només sobresortien les seves orelles de pèl blanc de la muntanya de cartutxs buits. En va sortir, va desmuntar la Browning, va plegar el trípode, va agafar el seu patinet i va tornar a casa, sentintse molt, molt alleujat.

dilluns, 18 de febrer de 2008

Sessió de tortura.

En Bunny, el conillet grindcore va aparcar el patinet rosa que havia utilitzat per anar a donar un vol, va entrar a la seva caseta rosa i va entrar ràpidament al subterrani.

Va baixar la escala, disfrutant cada pas que el duia a la seva sala super secreta. Va obrir la porta, allà va veure el seu vestuari: Uns guants de goma, una bata de cirurgià, tisores, bisturins i mangueres per netejar. Es va vestir, va posar-se els guants de goma per no tacar els seus pelets blancs i suaus, es va posar la bata de cirurgià i es va ben cordar, es va posar les ulleres per no tacar-se i va agafar els instruments. Va obrir la segona porta.

Allà, sobre una taula, lligat de peus, mans, tors i coll hi havia un okupa. Al veure el conillet blanc tot equipat es va posar a xisclar. En Bunny es va acostar lentament, poc a poc, assaborint el seu incipient terror, l'okupa estava tremolant i no podia controlar els nervis, veia molt clar el que li anava a passar.

En Bunny va agafar les tisores i s'hi va acostar, li va agafar les rastes i de mica en mica els hi va anar tallant.
- rac i la rasta queia a terra.
- rac i la següent rasta queia a terra.

l'okupa intentava moure el cap, però estava massa subjectat. Un cop en Bunny el va tenir ben pelat li va acariciar la closca, ara totalment llisa.

Va agafar el bisturí i va començar a tallar-li la roba, va començar per les sabates ronyoses, pujant-li pels pantalons bruts, la roba interior indescriptible, la samarreta esparrecada. Un cop va tenir l'okupa, que no havia deixat de xisclar totalment despullat sobre la taula, començava realment el festival.

Va agafar sabó i aigua i va començar a rentar-li els peus, l'aigua queia negra a terra i l'okupa xisclava i xisclava:
- No!!! No!!!! (tiu) no em netegis (tiu)
- Noo!!! anticaspa noooooooo
- Capitalista de merdaaaaa els polls també ténen dret a viure!!!!! (tiu)

i en Bunny reia i reia, engrescant-se cada vegada més, perdent casi el control, el dutxava i li rentava el cap, li tirava aigua i el tornava a netejar...

Un cop l'okupa es va haver desmaiat en Bunny es va sentir esgotat, però encara no s'havia acabat. Faltava el toc final.

Va fer olorar cloroform a l'okupa, assegurant-se així de que estaria totalment adormit. El va deslligar i li va posar unes sabates nàutiques, amb uns pantalons "Burberry", una camisa i un polo amb unes lletres gegants que posaven "Ralph Lauren". Ho va enganxar tot a la seva pell amb Imedio. Va carregar el cos inert al seu patinet i va portar-lo d'amagat fins al centre de la Ciutat Piruleta. Allà, mentres ningú mirava el va deixar a terra. Encara tardaria unes hores en despertar-se, i llavors, al veure's vestit de "pijillo" la seva bogeria seria insuperable.

MUAHAHAHAHAHAHAHAHAHA

Conclusió:
En Bunny és un conillet esquizofrènic, però net.

dimecres, 13 de febrer de 2008

Elèctricament parlant, un mal dia.

Sembla que li vaig agafant gust a això de bloggejar...

Bé, el tema està en que amb la meva parella estem visquent a un piset molt "cucu" a Barcelona. Ja fa bastants de mesos que hi vivim. El pis és vell, de fet és del 1939, és un pis republicà :)
El problema que té, més aviat, el més gran problema és la instal·lació elèctrica, que també és del 36 (estic exagerant... una mica, però és molt vella).

La campana de la cuina mai ha funcionat, quan l'engeges salta la llum, i clar, això és un problema. Després de mesos i mesos de trucar a l'administració de finques doncs avui per fi han vingut.

Ok, havien de venir demà, però avui truquen a les 8h del matí per veure si podien passar avui. Ok, canvia tot el planning i espera a que vinguin.
Arriben i ho arreglen, ok, ja tenim campana (12h)
Me'n vaig a treballar (12h:10), òstia, el llum de l'entrada s'ha fos, ja veus quina mala llet, en vi, aquest vespre el canviem.

I jo vaig a treballar tot feliç. Treballo, bla bla bla i a les 17h em truca la meva nòvia que havia arribat al pis, s'havia posat a treballar i de cop havia sentit un "paff" i apa, sense llum i sentia pudor a cremat. Dolent dolent.

Vaig cap al pis, arribo jo, efectivament es sentia pudor a cremat i com a nota curiosa, em diu que el llum de l'entrada (que jo creia fos) estava engegat quan tota la llum ha baixat. Arriba l'electricista, busca el curtcircuit, i el troba a una caixa molt a prop del llum que s'havia fos.
Dins la caixa tot era carbó, negre negre.

Bé, sembla ser que l'instal·lació tenia algun curtcircuit i que s'havia cremat. Bé, doncs res, arrenquen la caixa, arrenquen uns tubs i fan un "empalme". Ja tornem a tenir llum, visca visca.

Ara la meva parella ha marxat a classes d'anglès, em poso a fer el sopar, em poso davant l'ordinador a llegir blogs, quan sento... "paff" i apa, sense llum.

Lògicament no tenia cap llanterna a mà, per tant, agafo el MacBook i el faig servir de llanterna improvitzada :( i apa, ves a pujar els ploms i tota la història. Avui em sembla que he vist com marxava la llum unes 15 vegades.

Ara ja torno a tenir llum, sabeu allò que a vegades dius... Val gent, molt bé, ja em fet molta gresca i xerinol·la, però ara prou val? Així és com em sento ara :(

En fi.

Un vespre a can Bunny

Estava en Bunny un vespre a casa seva. A fóra plovia i feia molt de fred. Estava tranquilament assegut a la seva butaca predilecta, prop de la llar de foc disfrutant d'un puro i d'una tassa de llet calenta amb Nesquick.

Amb una cara de decepció va girar la pàgina del llibre que estava llegint, el Mein Kampf, no li estava agradant gaire, es pensava que hi hauria tiros i salvatjades, i res, tant sols palles mentals d'un home amb clars problemes d'erecció.

Va arrencar una altre pàgina, en va fer un carquinyoli i la va untar amb el nesquick i se la va menjar, al menys el paper era de bona qualitat.

Va repassar la seva biblioteca, tant sols obres de grans autors de la literatura, Cervantes, Orwell, Douglas Adamns, Virgili, Homer, Playboy... un dels grans avantatges que tenia era que era capaç de menjar-se els llibres que no li agradaven, que era, justament, el que estava fent.

La lectura l'aborria francament, es va aixecar i es va dirigir tot pensatiu cap a la cuina, va obrir la nevera i en va teure un peu, el va olorar i el va llençar a la basura, sempre li passava el mateix amb els peus, no se'ls menjava i es feien malbé a la nevera.

Tot seguit, va anar a la sala de Mapes, allà tenia un mapamundi gegant. Cada dia hi passava hores mirant-se les rutes de transport de suministres i hi feia tàctiques sobre com conquerir-lo. Faltava poc per la gran invasió. Un cop el món fos seu, exterminaria els emos, els cuiners francesos i els guionistes de programes del cor de televisió. Faltava poc, faltava poc...

Conclusió:
Llegeix bona literatura o te l'hauràs de menjar
Conclusió 2:
Sóc carn de psiquiatre, ho sé.

dimarts, 12 de febrer de 2008

Les històries d'en Bunny, el conillet grindcore.

Aquest és el primer capítol de les històries megalomaniaques d'en Bunny, el conill grindcore.

Anava un dia en Bunny pel camp, tot pasejant tranquilament i escoltant Brodequin, quan va veure que un altre conillet se li aproximava. L'altre conillet anava vestit rosa i negre amb quadrets, duia unes sabates ridícules a cuadres i duia un pentinat que li tapava mitja cara.

En Bunny es va treure l'iPod i li va dir:

- Hola conillet! com és que duus sabates a cuadres i un pentinat que et tapa mitja cara?

L'altre conillet li va contestar:

- Hola Bunny, és que sóc emo.

Llavors en Bunny va treure una retallada que duia amagada a l'esquena i li va apuntar a la cara, va disparar amb els dos gatells i li va volar el cap.

El cos sense cap va caure a terra i allà es va quedar.

Llavors en Bunny va tornar-se a posar l'iPod i va continuar passejant tot feliç.

Conclusió:
Si ets 'emo' moriràs.

Heroinsickbuttfuckchick }:)

uhm.... una mica de ballaruca per animar-me :)


dilluns, 11 de febrer de 2008

Nou Blog

Bé, ja tornem a ser a blogspot.
Primer la Caliope després en Peperines, llavors la Finestreta... i jo què hi feia? doncs no gaire res.

Feia temps que no podia fer un post, i avui, que podia doncs bloc.cat estava fotent el boig. Doncs mira, s'ha acabat. Em sap greu de veritat, però estic jo per perdre més el temps!

Bé, doncs el que deia, feia com una setmana que no escrivia res, han passat moltes coses!

1) He estat a Stuttgart una altre vegada, temes de feina. Molta fred, però Alemania és un país que té alguna cosa especial. Serà l'idioma rocambolesc? serà aquella fred? la "teórica" seriositat d'aquella gent?
La reunió va anar bé, més o menys, en fi feina. No en tinc ganes de parlar.

de fet tenia una llista de coses a parlar, la veritat és que estic cansat, porto un dia de por, i són les 12 de la nit i he d'estudiar, per tant, encara falta per anar a dormir :(

en fi, quan estigui més bé (moralment) ja diré alguna cosa. De moment, fins demà.