dimecres, 13 de febrer de 2008

Elèctricament parlant, un mal dia.

Sembla que li vaig agafant gust a això de bloggejar...

Bé, el tema està en que amb la meva parella estem visquent a un piset molt "cucu" a Barcelona. Ja fa bastants de mesos que hi vivim. El pis és vell, de fet és del 1939, és un pis republicà :)
El problema que té, més aviat, el més gran problema és la instal·lació elèctrica, que també és del 36 (estic exagerant... una mica, però és molt vella).

La campana de la cuina mai ha funcionat, quan l'engeges salta la llum, i clar, això és un problema. Després de mesos i mesos de trucar a l'administració de finques doncs avui per fi han vingut.

Ok, havien de venir demà, però avui truquen a les 8h del matí per veure si podien passar avui. Ok, canvia tot el planning i espera a que vinguin.
Arriben i ho arreglen, ok, ja tenim campana (12h)
Me'n vaig a treballar (12h:10), òstia, el llum de l'entrada s'ha fos, ja veus quina mala llet, en vi, aquest vespre el canviem.

I jo vaig a treballar tot feliç. Treballo, bla bla bla i a les 17h em truca la meva nòvia que havia arribat al pis, s'havia posat a treballar i de cop havia sentit un "paff" i apa, sense llum i sentia pudor a cremat. Dolent dolent.

Vaig cap al pis, arribo jo, efectivament es sentia pudor a cremat i com a nota curiosa, em diu que el llum de l'entrada (que jo creia fos) estava engegat quan tota la llum ha baixat. Arriba l'electricista, busca el curtcircuit, i el troba a una caixa molt a prop del llum que s'havia fos.
Dins la caixa tot era carbó, negre negre.

Bé, sembla ser que l'instal·lació tenia algun curtcircuit i que s'havia cremat. Bé, doncs res, arrenquen la caixa, arrenquen uns tubs i fan un "empalme". Ja tornem a tenir llum, visca visca.

Ara la meva parella ha marxat a classes d'anglès, em poso a fer el sopar, em poso davant l'ordinador a llegir blogs, quan sento... "paff" i apa, sense llum.

Lògicament no tenia cap llanterna a mà, per tant, agafo el MacBook i el faig servir de llanterna improvitzada :( i apa, ves a pujar els ploms i tota la història. Avui em sembla que he vist com marxava la llum unes 15 vegades.

Ara ja torno a tenir llum, sabeu allò que a vegades dius... Val gent, molt bé, ja em fet molta gresca i xerinol·la, però ara prou val? Així és com em sento ara :(

En fi.

4 comentaris:

peperines ha dit...

jo vaig tindre un pis aixi,veies com la pared anava fent com un fil negre,s´anava cremant l´instalacio per dins la pared,era fins i tot distret,com a la pelicula del Tom Hanks esta casa es una ruina.
Amb ho be que anavem amb l´instalacio del 36
Benvingut a blogger

Lant ha dit...

home distret distret ho és, em faig un fart de còrrer amunt i avall amb espelmes i llanternes i la pantalla del portàtil que no vegis XD

i merci per la rebuda :)

Finestreta ha dit...

Apa quina ******!!! I tu què, carregues el portàtil a la feina i a casa funciones amb bateria???

viric ha dit...

Déu ni do, noi.

Bé, almenys a vosaltres potser us funciona el diferencial, i per això no morireu electrocutats.

Nosaltres els hi hem de dir als Porta encara.