dijous, 10 d’abril de 2008

Tornada a la realitat (IV) i final.

En Chipmunk, el gos de la pradera estava sentat a casa seva plegant mitjons. Era un menjador comfortable, estava sentat a una cadira de plomes d’avestruç i estava bastant concentrat en la seva tasca. Darrera seu, al fons del menjador hi havia una televisió amb les noticies, en Chipmunk les escoltava.

El reporter de les noticies estava parlant d’un extrany succés que havia passat feia poc.

Un conillet molt bufonet amb barretina catalana ha protagonitzat diversos incidents pels voltants de la ciutat Piruleta, primer va intentar massacrar una convenció del partit polític Iniciativa per Ciutat Piruleta, els Verds. Tot seguit va destrossar tots els molins de vent que hi havia pel voltant, va armat amb una motoserra i va amb un patinet rosa.

En Chipmunk es va girar de cop espantat cap a la tele.



En la descripció havia conegut el seu amic, en Bunny. En Chipmunk sabia el que havia de fer. Ell també havia llegit el Quixot.

Va sortir al garatge, va agafar el seu patinet, blau. Va agafar una txapel·la vasca i la seva motoserra, també una rèplica de “La matança de Texas” i es va dirigir cap a Barcelona.

A la barceloneta hi havia en Bunny, a la platja, mirant cap a l’horitzó. Encara estava cohibit pel tamany de l’arma amb que l’havien intentat atacar feia un dia. Per sort havia arribat a Barcelona aquella mateixa nit, lluny de la conilleta grisa sadomasoquista. Va decidir llavors que necessitaria un nom per identificar-se... per destacar entre els conillets andantes que hi havia hagut a la història. Va decidir que es diria.... “El de la trista barretina”

Estava meditant sobre el bé que li aniria el nom quan va sentir un patinet prop seu. Es va girar i va veure a un gos de la pradera andante, en la seva bogeria no va reconèixer el seu amic, en Chipmunk.

El gosset de la pradera se li va acostar i li va dir:
Oh Bunny...

I en Bunny li va contestar:
Calla gos!, no sóc en Bunny, sóc el conillet de la trista barretina!, tu qui ets?

En chipmunk va pensar un momentet i va dir.
Sóc el gosset de la blanca lluna, i vinc a desafiar-te!

En Bunny va pensar un momentet i va dir:
Accepto, pringat!

En Chipmunk, tot recordant les últimes pàgines del Quixot va dir-li:
Si guanyo jo tornaràs a la Ciutat Piruleta i t’hi estaràs fins a la fi dels teus dies, en canvi, si perdo podràs anar passejante pel món dient que m’has guanyat! okis?

En Bunny va contestar:
Mola!

Els dos van pujar als patinets i es van encarar, en les seves potes peludetes tenien el volant del patinet i la motosserra, engegada.

En Bunny es va ajustar la barretina i en Chipmunk es va ajustar la txapel·la. Es van llançar els dos cara a cara, els patinets van agafar una velocitat vertiginosa, quan faltaven uns 4 metres perquè els dos xoquessin, ambdós van saltar cap amunt 5 metres, van fer 3 volteretes a l’aire i van entrexocar les motoserres, van caure els 2 perfectament a terra, amb les dues potes de darrera.

Es va fer un silenci sepulcral a la platja, va bufar el vent i va aixecar una mica de sorra, un xiquet del Garraf que estava passejant per la platja s’ho estava mirant a la llunyania.

De cop, en Bunny va caure a terra.

En veritat en Chipmunk no l’havia tocat, però al saltar en Bunny, que tenia la tensió baixa havia agafat una baixada de tensió i s’havia desmaiat.

A la poca estona en Bunny es va aixecar i va veure que no tenia la seva motoserra, hi havia un rastre d’un patinet que sortia de la platja, i davant seu hi havia el seu patinet, encarat en sentit a la Ciutat Piruleta. En Bunny va comprendre que era el final. Va agafar trist el seu patinet i va tornar a casa seva. Dos dies després va arribar-hi, va deixar el patinet al garaig, va entrar a la biblioteca desconsolat i va sentar-se a la butaca on havia llegit “El Senyor dels Anells” fins a embogir. Va aixecar la vista i va veure un llibre que sobresortia una mica de l’estanteria. “Juliette”, del Marquès de Sade ;)

Bé, prou. Aquí s’acaba el meu peculiar homenatge al Quixot :)

Conclusió: Sempre m'ha fet molta gràcia que Mr. Cervantes triés Barcelona com el lloc on el Quixot recupra el seny!

1 comentari:

skorbuto ha dit...

Com sempre genial!

Per cert Cervantes, per a escarni dels que el branden en contra d'altres llengues, havia de saber per força català. Per dues raons bàsiques, la primera va lluitr a lepant (on va perdr un braç), en aquella època la Marina era catalana per excelència i el català junt amb la lingua franca i el grec les llengues en que es parlaven els mariners d'arreu.

La segona, el Quixot fa referència al Tirant Lo Blanc, no pas al Tirante el Blanco.

Hi hauria una tercera l'origen de la paraula "Quijote" no vé de "Quijada" sinó de "Cuixot" que ra una peça de l'armadura, si no recordo malament.