diumenge, 27 d’abril de 2008

La megalomania d’en bunny.

En Bunny era un conillet megalomaniac, ho tenia de petit. En comptes de jugar a futbol amb els altres conillets a l’hora del patí ell es dedicava a quedar-se apart ensajant riures sinistres i depravats tipus:

Muahahahahaha
Muaaaahaaaahaaaa


Cosa que va fer que els altres conillets els hi fes por. Aquesta costum no es sabia ben bé d’on li havia sortit, potser era dels llibres que llegia de ben petit, o potser de les pelis de sèrie B que miraba de forma massa usual. La qüestió és que en Bunny tenia el ferm convençiment de que algun dia dominaria el món. Ho tenia casi tot pensat.

Aixecaria un exèrcit de morts vivents, format per milers i milers de conillets zombis, llúdrigues zombis i gatets zombis. Primer conqueriria la Ciutat Piruleta, i des de casa seva a les afores observaria la destrucció de la ciutat a mans de les seves ordes sentat a una trona de marbre negre amb una capa negre amb caputxa, mentres per fi podria posar a la pràctica els seus riures més cruels i espantosos.

Un cop la ciutat Piruleta s’hagués agenollat a les seves potetes, prohibiria la música pop, les begudes amb gas (excepte la cervesa), les amanides amb escarola i canonges i imposaria una economia basada en un model socialista.

Lògicament el tema no s’acabaria aquí. Podria agafar la ciutat Piruleta per sorpresa, però es descubriria al món i els exèrcits de les altres ciutats es prepararien per rebre les seves tropes. Es muntaria una guerra d’anys i anys, però ell estava ben segur que en sortiria victoriós i s’erigiria així com el conillet que dominaria el món.

Només li faltaven uns detalls:

L’exèrcit de zombis i la trona de marbre negre. La capa l’havia comprat al Carnaval de l’any passat d’oferta en una botiga de disfresses.

Conclusió. - Ho sento de veritat per aquest escrit, però estic molt cansat (avui m’he aixecat a les 4 de la matinada :(

1 comentari:

skorbuto ha dit...

Doncs ja saps que has de fer, dor una mica, esmorça be i escriu més, que el tema dona molt de sí.