Trinxamenta de generadors (II)

Doncs això, en Bunny va estar passejant pels voltants de Ciutat Piruleta atent a qualsevol faceta digna de ser solucionada amb serra elèctrica. Cap allà a les 12 del migdia de l’endemà d’haver sortit de casa seva amb tan noble propòsit va arribar a un pla ple d’aerogeneradors, que eren els que subministraven llum a tota la Ciutat Piruleta.

En Bunny estava tant trasbalsat per la barreja de literatura fantàstica i grindcore que no hi va veure generadors, sinó una vall plena de guerrers malèfics disposats a conquerir el món. Imagineu com estava de malament en pobre Bunny que a més de veure guerrers gegants a on només hi havia aerogeneradors va saber que aquests invasors després de conquerir el món imposarien polítiques d’extrema dreta, tant a nivell econòmic com social i que a més prohibirien les pel·lícules de sèrie B que tant impressionaven a en Bunny.

Lògicament allò no podia ser de cap de les maneres, per tant, en Bunny es va llançar amb el seu patinet carretera avall cap al gloriós combat.

Tant bon punt com en Bunny va sortir de la carretera el patinet es va quedar encallat a l’herba del pla. En Bunny no va pensar que les rodes del seu patinet urbà no estaven pensades per ser tot terreny, sinó que ho va atribuir a algun conjur de màgia Negra, que l’hi havia llançat el seu arxi enemic, el Nigromant JoseMariAsnar des de la Ciutadella Maleïda de la seu del PP.

En Bunny va saltar del seu patinet i va continuar corrent, tot arrencant la serra elèctrica, en direcció als guerrers.

Uns metres després es va aturar: problemes!. No els havia vist abans, però semblava que els guerrers anaven precedits per un petit destacament de hippies. Bé, no era problema, la serra elèctrica també era efectiva contra els hippies. Realment els hippies eren hippies, a sota els aerogeneradors hi havia un meeting electoral de ICV (Iniciativa per CiutatPiruleta, els Verds) en el qual estaven fent un discurs sobre la importància de les energies renovables.

En Bunny es va llençar follament contra els assistents, sense ni tant sols pensar que ell mateix els havia votat en les últimes eleccions i de fet, s’havia afiliat al partit.

El parlamentari, que estava fent el discurs en aquell moment es va quedar callat, de fons estava veient com un conillet blanc amb una barretina estava dirigint-se cap al meeting tot aixecant una serra elèctrica. Els assistents, al veure que el parlamentari callava i feia cara de babau es van girar a veure què passava. Quan en Bunny va arribar a les cadires (totes fetes amb materials reciclables) els assistents havien fugit per totes les direccions possibles amb les màximes velocitats que els hi permetien els seus membres.

En Bunny es va dedicar a destrossar l’escenari, tot cridant i desafiant als temerosos hippies. Un cop ho va tenir tot trinxat va dirigir la mirada cap als aerogeneradors. Als hippies havia sigut fàcil derrotar-los, amb els aerogeneradors seria diferent.

Va saltar cap al primer, el va escalar com va poguer, rient follament. Va arribar a dalt de l’aerogenerador tot suat. Va saltar sobre l’eix que aguantava les hèlices en moviment, va aixecar la serra elèctrica i amb un crit de guerra la hi va clavar.

L’explosió es va veure des de diversos kilòmetres a la rodona i va provocar un curt-circuit que va deixar la Ciutat Piruleta sense llum per una setmana. Les hèlices de l’aerogenerador van sortir rebotides destrossant en cadena diversos aerogeneradors, provocant més explosions.

En Bunny es va aixecar de terra. Tenia els pèls tots “xurruscats” i les orelletes de punta, tot ell desprenia una olor a conill cremat i tenia la barretina del revés. Va mirar l’escenari, allà al pla no quedava ni un guerrer de peu. Va recollir la serra elèctrica i va arrastrar-la fins al patinet. Des de la carretera va mirar l’escenari de desolació que havia creat, va somriure i va exclamar:

“Apa”

i va continuar carretera avall.