dijous, 13 de març de 2008

Amor & Grind (III)

Bones gent, per fi la tercera entrega de les històries d'en Bunny!!!

Després de tant dignes “hazañas” en Bunny va decidir que com tot bon heroi, o “Conill Andante” havia de tenir alguna dama a qui cantar-li les seves cançons.
Anava meditant sobre el tema quan es va trobar pel camí una conilleta de color marró que portava un cistellet d’espart i anava tot passejant i cantant pel camí.

En Bunny va veure que clarament allò era la seva oportunitat d’or, va parar el patinet i el va amagar darrera uns arbustos, quan la conilleta va estar a prop va saltar al camí i li va dir:
“Oh, dolça conilleta, princesa Carquinyoli! deixa’m que et cantí una cançó: “

i amb la seva millor veu en Bunny va començar:

“Swarming Vulgar Mass of Infected Virulency (Carcass)
Festering scabs, papillaer and pores
Hardened carbuncles, spots and cold sores....”


La conilleta, que havia entés des del primer moment que es trobava davant d’un boig va compendre que aquell conillet amb barretina no era boig, sinó que era un autèntic maníac.

En Bunny continuaba la seva oda:
“...Pick at the scap - septic blood starts to weep
Rip at my face - ruptured growths start to seep
Blackhead and boils, pustular cyts...”


La conilleta, que feia poc s’havia tret el Proficiency estava entenent perfectament que allò no era una cançó d’amor...

En Bunny continuava, totalment absort:
“...Chapped commodones perspiring zits.
Pierce the blane - infected tissue starts to bleed
Diseased and plagued -tumoours chew and feed...”

Estava en Bunny tant ficat en la seva actuació que no es va fixar que la conilleta havia tret un telefon mòbil i que havia trucat a emergències.

En Bunny va acabar el recital, va acabar agenollat davant de la conilleta que se’l mirava amb una clara cara de preocupació. En Bunny li va dir:
“Oh noble dama, princesa Carquinyoli, deixa’m besar la teva mà”

Amb això que la conilleta li va buidar un esprai de gas lacrimogen en tota la cara i va sortir corrent potes ajudeu-me camí avall.

En Bunny estava garratibat, completament segur que el gran Nigromant Ansar l’hi havia llençat un conjur per deixar-lo cec just al moment en que anava a besar la mà de la seva estimada.

Quan va poder tornar a obrir les ulls va veure que a la llunyania baixaven 9 ombres, cap a ell, lògicament eren els policies que havia trucat la conilleta, però en Bunny s’hi veia borrós a causa de l’spray. Clarament els va identificar com els Nazguls! els espectres de l’anell de caramel!

En Bunny estava en clara inferioritat numérica i sabia que els espectres no podien ser aniquilats per un conillet, ho havia de fer una conilleta, per tant, va pujar al seu patinet rosa i va baixar camí avall a tota velocitat.

Una estona després, amb la vista ja recuperada va parar el patinet i es va posar a descansar a la vora del camí. Estava abstret en els seus pensaments quan va sentir a prop una veueta de conilleta que cantava. Es va aixecar de cop, seria la princesa Carquinyoli que l’estaria buscant després del malèfic conjur que els havia separat.

No era la mateixa conilleta, era una conilleta grisa, de formes altament voluptuoses.

En Bunny es va llençar cap a ella tot exclamant:
“Oh princesa Carquinyoli, ja torno a ser aquí, perdona!”
i s’agenolla davant seu.
“Puc jo, pobre i desvalgut conillet, besar-te la mà?”

La conilleta somriu, se’l mira de bat a bat, torna a somriure, es gira, treu un bat de bèisbol i li fot un cop de bat al cap.

En Bunny va recobrar la consciència déu sap quan. Estava lligat de peus i mans sobre una espècie de potro, amb l’esquena cap amunt i les potetes posteriors lleugerament inclinades, en una posició molt compromesa.

Tenia la boca pastosa i no sabia ben bé què passava, segur que era un altre conjur del malvat nigromant, que li estava fent la vida impossible. Va girar el cap tot el que va poder i va veure que estava en una espècie de sala amb tot d’instruments de formes fàliques penjades a la paret, de cop va sentir passos i va veure sortir de darrera una porta, la conilleta que ell havia idenditificat falsament com la princesa Carquinyoli, tota vestida de làtex, amb botes amb taló d’agulla i una pròtesi de, com a poc, 30 cm.

En Bunny va identificar clarament el que estava passant. Bé, cap problema, tenia uns 30 segons per reaccionar a veure.... alguna història on el protagonista es trobés en aquell tipus de situació.... en Frodo? no, a en Frodo no li va passar això... a en Gimli? tampoc! potser a en Rincewind? no no... potser a en Raistlin? què va! total, que era el primer heroi que anava a ser brutalment sodomitzat per una conilleta amb una tranca de làtex artificial. Qui ho diria!

Bé, hauria d’improvisar!, la conilleta s’apropava a poc a poc, amb un somriure malèfic, estava saborejant la por d’en pobre Bunny, però la cara li va canviar quan...
amb les orelletes en Bunny es va treure la barretina i de dins (també amb les orelletes) en va treure la seva inseparable.... retallada!!!

Ningú ho sabia, però en Bunny s’havia entrenat hores i hores disparant la seva escopeta sense les seves potetes, tant sols amb les orelles. Va apuntar a la conilleta i li va disparar, la conilleta però ho va veure a venir i es va llançar a terra, pocs segons abans que dos cartutxos li puguessin arrencar el cap. Va rodolar fins a una taula que hi havia prop, va anar corrent cap a un armari i va saltar just en el moment en que un altre cartutx impactava a on ella havia estat feia uns segons.

Va arribar a l’armari i d’una patada el va obrir, d’ell en va extreure un consolador de 80 cm de llargada per 15 cm de diàmetre i es va llançar contra en Bunny. En Bunny va fer un últim intent desesperat per disparar-la, amb les orelles apuntant com podien, va ser un tir fatal, el cartutx va anar desviat, no va tocar a la conilleta però va tocar a un pot de vaselina que hi havia per allà, el va trencar i el va fer caure a terra. La conilleta, folla d’ira no ho va veure i hi va posar la poteta, va relliscar i va caure rodolant cap a la taula on estava en Bunny lligat. L’impacte va ser bestial i va trencar la pota, en Bunny va quedar lliure, i la conilleta inconscient.

En Bunny es va aixecar com va poder, la situació era realment curiosa, s'ho va estar mirant una bona estona. Als seus peus una conilleta sado-masoquista inconscient, sota una taula trencada i ell, subjectant una escopeta amb les dues orelletes. Va optar per agafar les seves coses i marxar d’allà el més aviat possible sense tocar gaire res. La conilleta? doncs mira tu, ja s’ho faria, però ell marxava d’allà ràpidament abans que tingués un altre disgust. Va recollir la barretina i va sortir corrent d’aquella casa, va recuperar el patinet i va continuar camí avall, pensant que realment les princeses d'avui en dia ja no eren com les describia en Tolkien.

Conclusió: No us en fieu de les conilletes grises. I no, no m'ha passat mai.




2 comentaris:

skorbuto ha dit...

Ai pobre conilleta grisa!


S'ha lluirat d'una bona el conillet. Qui sap igual hauria trobat una faceta d'ell que desconeixia ;)

Molt divertit.

Ana ha dit...

Mira que jo vloia fer-te la pregunta de si t'havies trobat a alguna conilleta d'aquestes...
Quin gran conillet, disparant amb les orelles, això és un heroi de veritat :)