diumenge, 22 de març del 2009

En Bunny rep una herència!!

Bé, fa temps que no sabíem res del nostre heroi preferit, el conill grindcore, en Bunny!

Repasant: En Bunny va haver de marxar de Ciutat Piruleta perquè no volia pagar una factura a l'ajuntament, cosa que va portar a una batalla campal davant de casa seva que va acabar amb en bunny convertint tots els habitants de Ciutat Piruleta en zombies. Llavors va marxar amb la seva casa voladora i va anar a viure a una illa.

Ok

En aquesta illa havia buscat feina de programador i hi estava treballant. La gent era bastant simpàtica, però hi havia poques muntanyes i tenien un café molt dolent, per tant en Bunny no hi estava del tot còmode.

Un dia, un dissabte, van trucar a la porta d'en Bunny. En Bunny va obrir la porta, duia el seu mític batin, el monocle i tenia un tros de pastís de xocolata a la mà. Hi havia un carter.

Bunny – Hola...... dic.. hello.
Conillet carter – Hello, i've got a letter for Mr. Bunny, the Grindcore Rabbit.
Bunny – Aha... and who's this letter from? (en Bunny feia poc havia tingut problemes amb Hisenda i tenia pensat fer-se passar per mort per evitar una possible multa)
Conillet carter – It's from Creepyvania.

En Bunny va pensar en Creepyvania, un país llunyà on havia anat a viure feia molt de temps el tiet Romualdo, el conillet Ocultista. Va agafar el sobre i va tancar la porta als nassos del missatger. Va obrir el sobre i la carta llegia el següent:

Benvolgut Bunny,

Si reps aquesta carta és perquè sóc mort. L'explicació és molt llarga i et serà donada al seu moment. Ara agafa els trastos i vine a Creepyvania. Pots hospedar-te a la meva casa. T'estaran esperant a l'estació de tren de Creepistation.

El seu tiet Romualdo era mort! Vaja, una llàstima. La carta era bastant típica seva, era un conillet bastant donat a l'espectacle. En Bunny es va eixugar una llàgrima que li baixava per la galteta quan va recordar el seu tiet totalment borratxo durant el casament d'un parent, havia sigut bastant divertit.

En fi, rebre una carta misteriosa d'un parent misteriós en un país misteriós sonava misteriós, per tant, s'havia d'afanyar. Feia bona pinta. Va anar a fer les maletes.

4 Dies després en Bunny va arribar a Creepyvania. Havia deixat la casa a la Ciutat Madalena, i havia agafat el tren. Un mètode de transport totalment rudimentari. Els conillets de Creepyvania anaven vestits diferents. Molt arreglats i amb barrets de copa, les dones anaven amb vestits llargs i barret també, així com l'època victoriana. El tren anava bastant lent i tot el trajecte havien estat passant per boscos sinistres. En Bunny també s'havia fixat que el sol havia desaparegut tant bon punt havia atravesat la frontera.

Després de moltes hores i d'algunes partides de mus amb un conillet de Creepyvania que havia conegut al tren va arribar el revisor. Va dir:

Pròximen paraden... (va fer un silenci) Creepistation!!!!! (llampec + tro)

I tots els conillets van dir:

ooooohh

Menys en Bunny que va dir:

apa, aquesta és la meva, das ist mainen paraden!

Tots el van mirar espantats i una conilleta li va donar una pastanaga del bolso. Tots els viatgers es van despedir d'en Bunny mentres li deien coses rares. En Bunny no entenia res. Poc després el tren va parar. I en Bunny va baixar a l'andana.

Tot era fosc, hi havia una boirina misteriosa i l'andana estava totalment solitària. En Bunny va mirar el tren marxar mentres es menjava la pastanaga. Va carregar-se la maleta a l'esquena i va començar a sortir de l'estació. De cop, va notar uns passos arrastrant-se, es va girar al mateix temps que un llampec il·luminava el cel i va veure... :

Tenia a un metre darrera seu un conillet dins una túnica negre!!. El conillet debia ser blanc, però la foscor no va permetre veure-ho, va veure però que tenia posada caputxa amb dos foradets per on sortien les orelles, el mirava amb una cara maligne i tenia totes les dents sortides i corcades, a més tenia un ull més gran que l'altre... i també tenia jepa.

En Bunny se'l va quedar mirat sorprés, el nouvingut va dir:
- Meztre Tunny?
- Uhm... és Bunny
- apz, val, meztre bunny ?
- Si, tu ets?
- Zoc l'aigor, el zeu humil zervent meztre.
- Jo no sóc mestre, sóc enginyer.
El nouvingut va quedar-se'l mirant amb cara encara més rara.
- Anem meztre, cap a la caza.
- Ahhh, tu ets el meu guia ?
- Zi meztre.
- Ja t'he dit que no sóc mestre, sóc enginyer.
- Zi meztre.

Li va agafar la maleta i van caminar junts cap a un carruatge que els esperava fora l'estació.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

oh, en bunny ha tornat!! es convertirà en frankenstein?
:)

Ana ha dit...

aiaia, que el Bunny es trobarà amb el Conte Dracunillet...