dilluns, 12 de maig del 2008

Predicació

En Bunny estava llegint a la seva biblioteca, estava ben sentat a la seva butaca predilecta disfrutant d’un puro i d’un bon llibre. Van trucar a la porta. 

Una mica molest es va aixecar i es va dirigir cap a l’entrada, duia el monocle posat i el bernús, que li donava una aspecte intel·lectual i interessant. Estava caminant pel passadís, a 4 metres de la porta d’entrada quan van tornar a trucar. En Bunny encara es va molestar més, quina poca paciència si-us-plau! Va obrir la porta. 

A fora, dues conilletes velletes l’estaven mirant amb somriures falsos. Una era clarament la que manava, l’altre conilleta estava una mica darrera seu, treient el seu cap per sobre les espatlles de la principal. 

Bones, què desitjen?” va dir en Bunny
Hola maco, com et dius?”- va fer la conilleta principal.
Em dic Ny, Bu - ny” - va contestar en Bunny, en to de guasa. 
Molt bé Ny, mira, et portem una cosa perquè ho llegeixis” va fer la conilleta, mentres li allargava una revista. 

En Bunny va agafar la revista. A la portada hi havia un conillet crucificat i tot de conillets i conilletes plorant. La revista es deia “Apalaja”. En Bunny va inspirar lentament, es temia el pitjor. 


I de què va aquesta revista?, és d’història? és de ciències? contes curts? “ - va preguntar en Bunny.
Bé, és una revista que et pot aportar molt Ny, explica la vertadera Història” - va dir la conilleta jefe. 
I també parla de ciència!, en aquesta hi ha un reportatge sobre el descobriment de l’Arca de Noé” - va dir la conilleta secundària tot estirant el coll mentres acompanyava la frase d’un somriure bastant peculiar. 
Perdó, l’arca de Noé?” - Va preguntar al·lucinat en Bunny.
Si si, l’arca de Noé, va existir de veritat...” - Va dir la conilleta.
Ja.... aha.... veig... “ deia en Bunny mentres allargava la mà per darrera la porta cap al paraigüer, on a més del paraigua i tenia una escopeta de doble canó.
Si, i a més el fi del món està a punt d’arribar de nou! però aquesta vegada no serà amb aigua! perquè Déu va veure que l’aigua feia malbé moltes coses....” - Va continuar la conilleta somrient.

Va ser aquí quan en Bunny va treure la escopeta i els va disparar en tota la cara. Però no patiu! les conilletes que es dedicaven professionalment a la peregrinació casa per casa anaven preparades i havien tret del bolso un escut de titani que les havia protegit!

En Bunny al veure l’escut va tornar a disparar i hi va tornar i hi va tornar.... les conilletes davant l’insistència van sortir potetes ajudeu-me, però abans de sortir del radi d’acció de l’escopeta d’en Bunny van aconseguir tirar-li una revista dins la bústia. 

En Bunny estava fora de si, l’hi havien aconseguit colar una revista, i a més no les havia pelat. Potser millor així, ja que la part de darrera del jardí ja començava a estar més que plena. 

Bé, tant sols havia sigut un fet anecdòtic, va agafar la revista i la va llençar a fora, va endreçar de nou l’escopeta al paraigüer i va dirigir-se de nou cap a la biblioteca.

Conclusió: Història basada en part en fets reals. Desgraciadament jo no tenia una escopeta al paraigüer.

3 comentaris:

Ana ha dit...

Si no tens escopeta potser un "amo a Satán" pot ajudar ;)

Anònim ha dit...

Vade retro Satana! vaja vergonya, perque no els hi va obrir els ulls amb la veritable religió? el pastafarisme!

ramen germans

Josep B. ha dit...

Un sistema infalible és sortir en pilota picada, escampen la boira en un tres i no res.

Advertència, no serveix de res dir-lis que això són bajanades, nomenar Niestzche, Marx, la Unicorni Rosa Invisible ni el Monstre d'Espagueti Volador, s'envalentonen encara més.

Ramen