En Bunny i la màquina del temps (I)

En Bunny va mirar les instruccions que tenia, va girar el plànol i va acabar de comprovar algun mecanisme.... semblava que ja estava a punt. Així a simple vista semblava un despertador. Però no, era una autèntica màquina del temps. 

En Bunny frequentava totes les fires de coleccionisme de llibres de segona mà, i en la última havia pogut adquirir el llibre: “Time travel for dummies”, on hi havia les instruccions per fer-se un dispositiu de viatges temporals portable i recarregable. 

Més o menys tenia la forma d’un despertador, amb una pantalleta per posar-hi la destinació i la data. El mecanisme del llibre era molt rudimentari i per tant en Bunny hi havia posat unes pantalletes digitals i el google maps per fer-ho més senzill, havia borrat un parell de coses que creia poc interessants del plànol original. Segur que així funcionaria molt millor, i a meitat de preu!

Ràpidament en Bunny havia decidit que faria servir el dispositiu per viatjar en el temps, tenia dos objectius. El primer, lògicament i com espero que ja sapigueu tots a aquestes alçades era conquerir el món. El segon, era poder anar a un concert de Burzum.

Així doncs, el primer era el primer. Concert de Burzum.... va sortir del garatge, va anar al jardí (ja que tenia por que el mecanisme explotés) i va posar a la pantalla digital del time-o-matic: Bergen, 1993.

Va apretar el botó de “Go”, de sobte van sortir una sèrie d’espurnes del dispositiu i llavors va començar a fer llumetes, potser no havia sigut gaire bon idea treure tot un circuit integrat i substituir-lo per una pastilla de xocolata.... La pantalla va començar a rodar i en Bunny va sentir com si s’anés evaporant, va fer una última ullada al dispositiu i va veure com Bergen canviava per Berlin i 1994 per .... 1943.... Uhm, què va passar a Berlin el 1943?

En Bunny es va veure com si caigués per un espiral verd i negre, hi havia tot de rellotges que anaven endavant i enrera que li pasaven pel cantó a tota velocitat.

De cop va sentir com si aterrés, de caps per avall. Va desincrustar-se el cap de terra i va mirar a on era, semblava que estava a dins d’un forat, el cel estava fosc i es sentien trets i crits per tot arreu, va sentir una explosió molt a prop seu i li va caure a sobre tot de runa. Per sort no es va fer mal, es va aixecar i va recuperar el time-o-matic, va fer una ullada ràpida i va veure com hi posava: Recarregant.... 05% complert. 

Perfecte, encara passaria mitja hora ben bona abans no pogués marxar d’allà. Va sentir xiulets de bombes i va decidir que seria una molt bona idea marxar per potes. 

Després de còrrer durant una estona va deduir que estava dins una trinxera, va treure el cap i va veure uns metres més avall una altre trinxera, estava al mig d’un carrer i tots els edificis estaven mig derruits i molts en flames. A la trinxera de davant hi havia gent, estaven cridant i semblava que miraven al fons del carrer. Anaven vestits com de militars i duien unes ametralladores totalment rudimentàries, en Bunny mirava tot encuriosit. 

De sobte, al fons del carrer es va sentir un soroll monstruós i de les runes va aparèixer un T-34 rus! impressionant, en Bunny sempre havia volgut veure un trasto d’aquest en moviment, quina gràcia! el que passa és que va deduir que el t-34 estava apuntant a la trinxera que tenia just 2 metres davant seu i que molt probablement la gent que hi havia a dins estaven esperant justament allò. En Bunny va pensar que seria una gran idea estirar-se al fons de la trinxera. Es va deixar caure al fons, es va tapar les orelletes amb les potetes. Dit i fet, als pocs segons va sentir una explosió i un sacseig al terra, seguit d’un slienci. En Bunny va aixecar el cap i va veure com sortia fum de la trinxera de davant. Va saltar-hi cap a dins, a veure si podia trobar un amagatall millor. 

Dins de la trinxera hi havia un desordre bastant important, braços cames i molta bruticia, va intentar agafar una ametralladora d’aquelles super velles i va sentir com tot de gent s’aproximava corrent cap a la trinxera, va treure el cap de nou i va veure com una quinzena de soldats anaven a llençar-se, amb les baionetes a punt cap a dins. 

En Bunny va entendre que la seva situació era bastant compromesa, quan aquella gent saltés dins de la trinxera no es preguntarien si aquell conillet era del seu bàndol o no simplement el liquidarien. Eren masses i en Bunny no podia ni tant sols aixecar aquell cony d’armes que hi havien dins de la trinxera, havia arribat la seva hora. 

Va decidir que moriria com un conill. Amb el cap alt i les orelles a punt, mostrant el pit i sense tenir por. 

Finalment els soldats van arribar a la trinxera, van anar saltant dins i van fer una ullada ràpida. Parlaven un idioma que en Bunny no coneixia i duien a l’uniforme una espècia d’estrella vermella amb un martell i una falç a dins, de què li sonava allò a en Bunny?... ara no hi queia. 

Bé, el tema es que en Bunny va mirar al més gros fixament als ulls, els soldats es van quedar parats al veure un conillet blanc a dins d’una trinxera, es van mirar i tots van somriure, un es va acostar, es va ajupir i li va acariciar el cap, va dir: 

O, kakoi milyi królik!
(oh, quin conillet més maco!)

i van continuar corrent cap a la pròxima trinxera. En Bunny es va quedar sol, amb la sensació de ridícul i d’estupidessa més bèstia que havia tingut mail. No només li havien negat una mort digne, sinó que a més l’havien tractat com a “conillet maco” i l’havien deixat allà. 

En Bunny va agafar el cabreig més bèstia que podia recordar, va agafar la ametralladora de terra tot i que pesava una autèntica bestiesa, la va aixecar i va apuntar als soldats que corrien carrer envall i va cridar: 

“Desgraciats, el conillet maco serà la vostra matroska!!!! cabrons!!!!! hippies!!!!! “ 

i va apretar el gatell. La bala va sortir totalment desviada cap al cel i de l’impacte del retrocés en Bunny va sortir 4 metres rebotit, va caure rodolant a una altre trinxera i va rodolar una bona estona, quan es va aixecar anava tot brut de fang i li feia molt de malt el cap. Va mirar el time-o-matic i va veure que ja estava al 80%, bé, potser seria millor oblidar el que havia passat, amagar-se una estona i marxar d’allà. Va veure a prop un forat a una paret on hi podria càpiguer, i va decidir entrar-hi. 

El forat per dins continuava, de fet era un túnel bastant estret, però estava molt humit i en Bunny hi va relliscar i hi va caure cap a dins, en plan tobogan. Ja en començava a estar molt fart, des de que havia arribat que no feia res més que volar d’un lloc a l’altre.

Finalment va semblar que arribava al fons del túnel, hi havia una sala i ell estava com al conducte de l’aire acondicionat, a dalt de la sala. 

A baix hi havia 4 o 5 persones, tots de mitjana edat, anaven vestits amb uniformes militars d’alt rang, estaven al voltant d’una taula amb un mapa i estaven tots cridant i xisclant, realment semblaven molt preocupats. En Bunny se’ls va estar mirant i n’hi havia particularment un que li sonava molt, cabells negres, baixet, amb una veu de pito que es posava al cap i un bigoti extremadament ridícul i petit, a on l’havia vist abans? definitivament quan tornés hauria de fer un repàs als llibres d’història.

De sobte la reixa on estava en Bunny es va obrir i va caure just a sobre la taula del mapa, totes les persones que estaven allà van fer un bot enrera i tots van desenfundar les pistoles i el van apuntar, en Bunny es temia el pitjor i si senyor així va ser. L’home del bigoti ridícul es va adelantar i va dir: 

“Das ist ein schönen Kaninchen”
(Quin conill més maco)

En Bunny ja no podia aguantar més això... va notar una vibració i va veure que el time-o-matic estava carregat al 100%, va activar-lo i es va engegar de nou, unes espurnes i va començar a moure’s. Va aprofitar l’últim moment per llançar-se a la cama del senyor del bigoti ridícul i li va clavar dentallada!!! 

L’home es va posar a saltar i a cridar mentres en Bunny no el deixava de cap manera i va notar que els dos començaven a evaporar-se. L’última cosa que va veure el Bunny de la sala va ser com la porta s’obria de cop i els soldats que havia vist amb l’estrella vermella abans entraven disparant les seves ametralladores. 

I en Bunny i el senyor del bigoti ridícul van caure dins l’espiral del temps...