Bones,
ja he tornat del meu periode de vacances extra llarg :)
Sento no haver pogut fer els comentaris als blogs dels/les coleguilles però he estat a Berlin fent el boig i no he tingut molt de temps.
Per cert, dilluns la conclusío de : Bunny, el conillet de la Mancha.
divendres, 28 de març del 2008
dijous, 13 de març del 2008
Amor & Grind (III)
Bones gent, per fi la tercera entrega de les històries d'en Bunny!!!
Després de tant dignes “hazañas” en Bunny va decidir que com tot bon heroi, o “Conill Andante” havia de tenir alguna dama a qui cantar-li les seves cançons.
Anava meditant sobre el tema quan es va trobar pel camí una conilleta de color marró que portava un cistellet d’espart i anava tot passejant i cantant pel camí.
En Bunny va veure que clarament allò era la seva oportunitat d’or, va parar el patinet i el va amagar darrera uns arbustos, quan la conilleta va estar a prop va saltar al camí i li va dir:
“Oh, dolça conilleta, princesa Carquinyoli! deixa’m que et cantí una cançó: “
i amb la seva millor veu en Bunny va començar:
“Swarming Vulgar Mass of Infected Virulency (Carcass)
Festering scabs, papillaer and pores
Hardened carbuncles, spots and cold sores....”
La conilleta, que havia entés des del primer moment que es trobava davant d’un boig va compendre que aquell conillet amb barretina no era boig, sinó que era un autèntic maníac.
En Bunny continuaba la seva oda:
“...Pick at the scap - septic blood starts to weep
Rip at my face - ruptured growths start to seep
Blackhead and boils, pustular cyts...”
La conilleta, que feia poc s’havia tret el Proficiency estava entenent perfectament que allò no era una cançó d’amor...
En Bunny continuava, totalment absort:
“...Chapped commodones perspiring zits.
Pierce the blane - infected tissue starts to bleed
Diseased and plagued -tumoours chew and feed...”
Estava en Bunny tant ficat en la seva actuació que no es va fixar que la conilleta havia tret un telefon mòbil i que havia trucat a emergències.
En Bunny va acabar el recital, va acabar agenollat davant de la conilleta que se’l mirava amb una clara cara de preocupació. En Bunny li va dir:
“Oh noble dama, princesa Carquinyoli, deixa’m besar la teva mà”
Amb això que la conilleta li va buidar un esprai de gas lacrimogen en tota la cara i va sortir corrent potes ajudeu-me camí avall.
En Bunny estava garratibat, completament segur que el gran Nigromant Ansar l’hi havia llençat un conjur per deixar-lo cec just al moment en que anava a besar la mà de la seva estimada.
Quan va poder tornar a obrir les ulls va veure que a la llunyania baixaven 9 ombres, cap a ell, lògicament eren els policies que havia trucat la conilleta, però en Bunny s’hi veia borrós a causa de l’spray. Clarament els va identificar com els Nazguls! els espectres de l’anell de caramel!
En Bunny estava en clara inferioritat numérica i sabia que els espectres no podien ser aniquilats per un conillet, ho havia de fer una conilleta, per tant, va pujar al seu patinet rosa i va baixar camí avall a tota velocitat.
Una estona després, amb la vista ja recuperada va parar el patinet i es va posar a descansar a la vora del camí. Estava abstret en els seus pensaments quan va sentir a prop una veueta de conilleta que cantava. Es va aixecar de cop, seria la princesa Carquinyoli que l’estaria buscant després del malèfic conjur que els havia separat.
No era la mateixa conilleta, era una conilleta grisa, de formes altament voluptuoses.
En Bunny es va llençar cap a ella tot exclamant:
“Oh princesa Carquinyoli, ja torno a ser aquí, perdona!”
i s’agenolla davant seu.
“Puc jo, pobre i desvalgut conillet, besar-te la mà?”
La conilleta somriu, se’l mira de bat a bat, torna a somriure, es gira, treu un bat de bèisbol i li fot un cop de bat al cap.
En Bunny va recobrar la consciència déu sap quan. Estava lligat de peus i mans sobre una espècie de potro, amb l’esquena cap amunt i les potetes posteriors lleugerament inclinades, en una posició molt compromesa.
Tenia la boca pastosa i no sabia ben bé què passava, segur que era un altre conjur del malvat nigromant, que li estava fent la vida impossible. Va girar el cap tot el que va poder i va veure que estava en una espècie de sala amb tot d’instruments de formes fàliques penjades a la paret, de cop va sentir passos i va veure sortir de darrera una porta, la conilleta que ell havia idenditificat falsament com la princesa Carquinyoli, tota vestida de làtex, amb botes amb taló d’agulla i una pròtesi de, com a poc, 30 cm.
En Bunny va identificar clarament el que estava passant. Bé, cap problema, tenia uns 30 segons per reaccionar a veure.... alguna història on el protagonista es trobés en aquell tipus de situació.... en Frodo? no, a en Frodo no li va passar això... a en Gimli? tampoc! potser a en Rincewind? no no... potser a en Raistlin? què va! total, que era el primer heroi que anava a ser brutalment sodomitzat per una conilleta amb una tranca de làtex artificial. Qui ho diria!
Bé, hauria d’improvisar!, la conilleta s’apropava a poc a poc, amb un somriure malèfic, estava saborejant la por d’en pobre Bunny, però la cara li va canviar quan...
amb les orelletes en Bunny es va treure la barretina i de dins (també amb les orelletes) en va treure la seva inseparable.... retallada!!!
Ningú ho sabia, però en Bunny s’havia entrenat hores i hores disparant la seva escopeta sense les seves potetes, tant sols amb les orelles. Va apuntar a la conilleta i li va disparar, la conilleta però ho va veure a venir i es va llançar a terra, pocs segons abans que dos cartutxos li puguessin arrencar el cap. Va rodolar fins a una taula que hi havia prop, va anar corrent cap a un armari i va saltar just en el moment en que un altre cartutx impactava a on ella havia estat feia uns segons.
Va arribar a l’armari i d’una patada el va obrir, d’ell en va extreure un consolador de 80 cm de llargada per 15 cm de diàmetre i es va llançar contra en Bunny. En Bunny va fer un últim intent desesperat per disparar-la, amb les orelles apuntant com podien, va ser un tir fatal, el cartutx va anar desviat, no va tocar a la conilleta però va tocar a un pot de vaselina que hi havia per allà, el va trencar i el va fer caure a terra. La conilleta, folla d’ira no ho va veure i hi va posar la poteta, va relliscar i va caure rodolant cap a la taula on estava en Bunny lligat. L’impacte va ser bestial i va trencar la pota, en Bunny va quedar lliure, i la conilleta inconscient.
En Bunny es va aixecar com va poder, la situació era realment curiosa, s'ho va estar mirant una bona estona. Als seus peus una conilleta sado-masoquista inconscient, sota una taula trencada i ell, subjectant una escopeta amb les dues orelletes. Va optar per agafar les seves coses i marxar d’allà el més aviat possible sense tocar gaire res. La conilleta? doncs mira tu, ja s’ho faria, però ell marxava d’allà ràpidament abans que tingués un altre disgust. Va recollir la barretina i va sortir corrent d’aquella casa, va recuperar el patinet i va continuar camí avall, pensant que realment les princeses d'avui en dia ja no eren com les describia en Tolkien.
Conclusió: No us en fieu de les conilletes grises. I no, no m'ha passat mai.
Després de tant dignes “hazañas” en Bunny va decidir que com tot bon heroi, o “Conill Andante” havia de tenir alguna dama a qui cantar-li les seves cançons.
Anava meditant sobre el tema quan es va trobar pel camí una conilleta de color marró que portava un cistellet d’espart i anava tot passejant i cantant pel camí.
En Bunny va veure que clarament allò era la seva oportunitat d’or, va parar el patinet i el va amagar darrera uns arbustos, quan la conilleta va estar a prop va saltar al camí i li va dir:
“Oh, dolça conilleta, princesa Carquinyoli! deixa’m que et cantí una cançó: “
i amb la seva millor veu en Bunny va començar:
“Swarming Vulgar Mass of Infected Virulency (Carcass)
Festering scabs, papillaer and pores
Hardened carbuncles, spots and cold sores....”
La conilleta, que havia entés des del primer moment que es trobava davant d’un boig va compendre que aquell conillet amb barretina no era boig, sinó que era un autèntic maníac.
En Bunny continuaba la seva oda:
“...Pick at the scap - septic blood starts to weep
Rip at my face - ruptured growths start to seep
Blackhead and boils, pustular cyts...”
La conilleta, que feia poc s’havia tret el Proficiency estava entenent perfectament que allò no era una cançó d’amor...
En Bunny continuava, totalment absort:
“...Chapped commodones perspiring zits.
Pierce the blane - infected tissue starts to bleed
Diseased and plagued -tumoours chew and feed...”
Estava en Bunny tant ficat en la seva actuació que no es va fixar que la conilleta havia tret un telefon mòbil i que havia trucat a emergències.
En Bunny va acabar el recital, va acabar agenollat davant de la conilleta que se’l mirava amb una clara cara de preocupació. En Bunny li va dir:
“Oh noble dama, princesa Carquinyoli, deixa’m besar la teva mà”
Amb això que la conilleta li va buidar un esprai de gas lacrimogen en tota la cara i va sortir corrent potes ajudeu-me camí avall.
En Bunny estava garratibat, completament segur que el gran Nigromant Ansar l’hi havia llençat un conjur per deixar-lo cec just al moment en que anava a besar la mà de la seva estimada.
Quan va poder tornar a obrir les ulls va veure que a la llunyania baixaven 9 ombres, cap a ell, lògicament eren els policies que havia trucat la conilleta, però en Bunny s’hi veia borrós a causa de l’spray. Clarament els va identificar com els Nazguls! els espectres de l’anell de caramel!
En Bunny estava en clara inferioritat numérica i sabia que els espectres no podien ser aniquilats per un conillet, ho havia de fer una conilleta, per tant, va pujar al seu patinet rosa i va baixar camí avall a tota velocitat.
Una estona després, amb la vista ja recuperada va parar el patinet i es va posar a descansar a la vora del camí. Estava abstret en els seus pensaments quan va sentir a prop una veueta de conilleta que cantava. Es va aixecar de cop, seria la princesa Carquinyoli que l’estaria buscant després del malèfic conjur que els havia separat.
No era la mateixa conilleta, era una conilleta grisa, de formes altament voluptuoses.
En Bunny es va llençar cap a ella tot exclamant:
“Oh princesa Carquinyoli, ja torno a ser aquí, perdona!”
i s’agenolla davant seu.
“Puc jo, pobre i desvalgut conillet, besar-te la mà?”
La conilleta somriu, se’l mira de bat a bat, torna a somriure, es gira, treu un bat de bèisbol i li fot un cop de bat al cap.
En Bunny va recobrar la consciència déu sap quan. Estava lligat de peus i mans sobre una espècie de potro, amb l’esquena cap amunt i les potetes posteriors lleugerament inclinades, en una posició molt compromesa.
Tenia la boca pastosa i no sabia ben bé què passava, segur que era un altre conjur del malvat nigromant, que li estava fent la vida impossible. Va girar el cap tot el que va poder i va veure que estava en una espècie de sala amb tot d’instruments de formes fàliques penjades a la paret, de cop va sentir passos i va veure sortir de darrera una porta, la conilleta que ell havia idenditificat falsament com la princesa Carquinyoli, tota vestida de làtex, amb botes amb taló d’agulla i una pròtesi de, com a poc, 30 cm.
En Bunny va identificar clarament el que estava passant. Bé, cap problema, tenia uns 30 segons per reaccionar a veure.... alguna història on el protagonista es trobés en aquell tipus de situació.... en Frodo? no, a en Frodo no li va passar això... a en Gimli? tampoc! potser a en Rincewind? no no... potser a en Raistlin? què va! total, que era el primer heroi que anava a ser brutalment sodomitzat per una conilleta amb una tranca de làtex artificial. Qui ho diria!
Bé, hauria d’improvisar!, la conilleta s’apropava a poc a poc, amb un somriure malèfic, estava saborejant la por d’en pobre Bunny, però la cara li va canviar quan...
amb les orelletes en Bunny es va treure la barretina i de dins (també amb les orelletes) en va treure la seva inseparable.... retallada!!!
Ningú ho sabia, però en Bunny s’havia entrenat hores i hores disparant la seva escopeta sense les seves potetes, tant sols amb les orelles. Va apuntar a la conilleta i li va disparar, la conilleta però ho va veure a venir i es va llançar a terra, pocs segons abans que dos cartutxos li puguessin arrencar el cap. Va rodolar fins a una taula que hi havia prop, va anar corrent cap a un armari i va saltar just en el moment en que un altre cartutx impactava a on ella havia estat feia uns segons.
Va arribar a l’armari i d’una patada el va obrir, d’ell en va extreure un consolador de 80 cm de llargada per 15 cm de diàmetre i es va llançar contra en Bunny. En Bunny va fer un últim intent desesperat per disparar-la, amb les orelles apuntant com podien, va ser un tir fatal, el cartutx va anar desviat, no va tocar a la conilleta però va tocar a un pot de vaselina que hi havia per allà, el va trencar i el va fer caure a terra. La conilleta, folla d’ira no ho va veure i hi va posar la poteta, va relliscar i va caure rodolant cap a la taula on estava en Bunny lligat. L’impacte va ser bestial i va trencar la pota, en Bunny va quedar lliure, i la conilleta inconscient.
En Bunny es va aixecar com va poder, la situació era realment curiosa, s'ho va estar mirant una bona estona. Als seus peus una conilleta sado-masoquista inconscient, sota una taula trencada i ell, subjectant una escopeta amb les dues orelletes. Va optar per agafar les seves coses i marxar d’allà el més aviat possible sense tocar gaire res. La conilleta? doncs mira tu, ja s’ho faria, però ell marxava d’allà ràpidament abans que tingués un altre disgust. Va recollir la barretina i va sortir corrent d’aquella casa, va recuperar el patinet i va continuar camí avall, pensant que realment les princeses d'avui en dia ja no eren com les describia en Tolkien.
Conclusió: No us en fieu de les conilletes grises. I no, no m'ha passat mai.
dilluns, 10 de març del 2008
Devin Townsend Band
Devin Townsend, per molts un gran músic, per molts un sonat, per mi, un músic sonat.
En sóc un gran gran fan, un vídeo perquè opineu:
En sóc un gran gran fan, un vídeo perquè opineu:
El tercer capítol d'en Bunny està a prop
Bones a tots,
estic bastant liat amb temes de feina, però espero que avui pugui acabar d'escriure el penúltim capítol de Les històries d'en Bunny de la Mancha. Amb una mica de sort demà el penjo :)
estic bastant liat amb temes de feina, però espero que avui pugui acabar d'escriure el penúltim capítol de Les històries d'en Bunny de la Mancha. Amb una mica de sort demà el penjo :)
dijous, 6 de març del 2008
Gary Gygax
Com a roler que vaig ser em veig obligat a posar una entrada al blog sobre aquest personatge, que desgraciadament ahir va morir:
Gary Gygax
Gary Gygax
diumenge, 2 de març del 2008
Trinxamenta de generadors (II)
Doncs això, en Bunny va estar passejant pels voltants de Ciutat Piruleta atent a qualsevol faceta digna de ser solucionada amb serra elèctrica. Cap allà a les 12 del migdia de l’endemà d’haver sortit de casa seva amb tan noble propòsit va arribar a un pla ple d’aerogeneradors, que eren els que subministraven llum a tota la Ciutat Piruleta.
En Bunny estava tant trasbalsat per la barreja de literatura fantàstica i grindcore que no hi va veure generadors, sinó una vall plena de guerrers malèfics disposats a conquerir el món. Imagineu com estava de malament en pobre Bunny que a més de veure guerrers gegants a on només hi havia aerogeneradors va saber que aquests invasors després de conquerir el món imposarien polítiques d’extrema dreta, tant a nivell econòmic com social i que a més prohibirien les pel·lícules de sèrie B que tant impressionaven a en Bunny.
Lògicament allò no podia ser de cap de les maneres, per tant, en Bunny es va llançar amb el seu patinet carretera avall cap al gloriós combat.
Tant bon punt com en Bunny va sortir de la carretera el patinet es va quedar encallat a l’herba del pla. En Bunny no va pensar que les rodes del seu patinet urbà no estaven pensades per ser tot terreny, sinó que ho va atribuir a algun conjur de màgia Negra, que l’hi havia llançat el seu arxi enemic, el Nigromant JoseMariAsnar des de la Ciutadella Maleïda de la seu del PP.
En Bunny va saltar del seu patinet i va continuar corrent, tot arrencant la serra elèctrica, en direcció als guerrers.
Uns metres després es va aturar: problemes!. No els havia vist abans, però semblava que els guerrers anaven precedits per un petit destacament de hippies. Bé, no era problema, la serra elèctrica també era efectiva contra els hippies. Realment els hippies eren hippies, a sota els aerogeneradors hi havia un meeting electoral de ICV (Iniciativa per CiutatPiruleta, els Verds) en el qual estaven fent un discurs sobre la importància de les energies renovables.
En Bunny es va llençar follament contra els assistents, sense ni tant sols pensar que ell mateix els havia votat en les últimes eleccions i de fet, s’havia afiliat al partit.
El parlamentari, que estava fent el discurs en aquell moment es va quedar callat, de fons estava veient com un conillet blanc amb una barretina estava dirigint-se cap al meeting tot aixecant una serra elèctrica. Els assistents, al veure que el parlamentari callava i feia cara de babau es van girar a veure què passava. Quan en Bunny va arribar a les cadires (totes fetes amb materials reciclables) els assistents havien fugit per totes les direccions possibles amb les màximes velocitats que els hi permetien els seus membres.
En Bunny es va dedicar a destrossar l’escenari, tot cridant i desafiant als temerosos hippies. Un cop ho va tenir tot trinxat va dirigir la mirada cap als aerogeneradors. Als hippies havia sigut fàcil derrotar-los, amb els aerogeneradors seria diferent.
Va saltar cap al primer, el va escalar com va poguer, rient follament. Va arribar a dalt de l’aerogenerador tot suat. Va saltar sobre l’eix que aguantava les hèlices en moviment, va aixecar la serra elèctrica i amb un crit de guerra la hi va clavar.
L’explosió es va veure des de diversos kilòmetres a la rodona i va provocar un curt-circuit que va deixar la Ciutat Piruleta sense llum per una setmana. Les hèlices de l’aerogenerador van sortir rebotides destrossant en cadena diversos aerogeneradors, provocant més explosions.
En Bunny es va aixecar de terra. Tenia els pèls tots “xurruscats” i les orelletes de punta, tot ell desprenia una olor a conill cremat i tenia la barretina del revés. Va mirar l’escenari, allà al pla no quedava ni un guerrer de peu. Va recollir la serra elèctrica i va arrastrar-la fins al patinet. Des de la carretera va mirar l’escenari de desolació que havia creat, va somriure i va exclamar:
“Apa”
i va continuar carretera avall.
En Bunny estava tant trasbalsat per la barreja de literatura fantàstica i grindcore que no hi va veure generadors, sinó una vall plena de guerrers malèfics disposats a conquerir el món. Imagineu com estava de malament en pobre Bunny que a més de veure guerrers gegants a on només hi havia aerogeneradors va saber que aquests invasors després de conquerir el món imposarien polítiques d’extrema dreta, tant a nivell econòmic com social i que a més prohibirien les pel·lícules de sèrie B que tant impressionaven a en Bunny.
Lògicament allò no podia ser de cap de les maneres, per tant, en Bunny es va llançar amb el seu patinet carretera avall cap al gloriós combat.
Tant bon punt com en Bunny va sortir de la carretera el patinet es va quedar encallat a l’herba del pla. En Bunny no va pensar que les rodes del seu patinet urbà no estaven pensades per ser tot terreny, sinó que ho va atribuir a algun conjur de màgia Negra, que l’hi havia llançat el seu arxi enemic, el Nigromant JoseMariAsnar des de la Ciutadella Maleïda de la seu del PP.
En Bunny va saltar del seu patinet i va continuar corrent, tot arrencant la serra elèctrica, en direcció als guerrers.
Uns metres després es va aturar: problemes!. No els havia vist abans, però semblava que els guerrers anaven precedits per un petit destacament de hippies. Bé, no era problema, la serra elèctrica també era efectiva contra els hippies. Realment els hippies eren hippies, a sota els aerogeneradors hi havia un meeting electoral de ICV (Iniciativa per CiutatPiruleta, els Verds) en el qual estaven fent un discurs sobre la importància de les energies renovables.
En Bunny es va llençar follament contra els assistents, sense ni tant sols pensar que ell mateix els havia votat en les últimes eleccions i de fet, s’havia afiliat al partit.
El parlamentari, que estava fent el discurs en aquell moment es va quedar callat, de fons estava veient com un conillet blanc amb una barretina estava dirigint-se cap al meeting tot aixecant una serra elèctrica. Els assistents, al veure que el parlamentari callava i feia cara de babau es van girar a veure què passava. Quan en Bunny va arribar a les cadires (totes fetes amb materials reciclables) els assistents havien fugit per totes les direccions possibles amb les màximes velocitats que els hi permetien els seus membres.
En Bunny es va dedicar a destrossar l’escenari, tot cridant i desafiant als temerosos hippies. Un cop ho va tenir tot trinxat va dirigir la mirada cap als aerogeneradors. Als hippies havia sigut fàcil derrotar-los, amb els aerogeneradors seria diferent.
Va saltar cap al primer, el va escalar com va poguer, rient follament. Va arribar a dalt de l’aerogenerador tot suat. Va saltar sobre l’eix que aguantava les hèlices en moviment, va aixecar la serra elèctrica i amb un crit de guerra la hi va clavar.
L’explosió es va veure des de diversos kilòmetres a la rodona i va provocar un curt-circuit que va deixar la Ciutat Piruleta sense llum per una setmana. Les hèlices de l’aerogenerador van sortir rebotides destrossant en cadena diversos aerogeneradors, provocant més explosions.
En Bunny es va aixecar de terra. Tenia els pèls tots “xurruscats” i les orelletes de punta, tot ell desprenia una olor a conill cremat i tenia la barretina del revés. Va mirar l’escenari, allà al pla no quedava ni un guerrer de peu. Va recollir la serra elèctrica i va arrastrar-la fins al patinet. Des de la carretera va mirar l’escenari de desolació que havia creat, va somriure i va exclamar:
“Apa”
i va continuar carretera avall.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
