es veu que jo hi era :)
dilluns, 24 de novembre del 2008
diumenge, 23 de novembre del 2008
Crònica del Damnation Fest
Bé, ja he tornat del damnation fest 2008 , estic viu!
Va ser un concertàs :)
M'explico:
El dia va començar a les 6 del matí, un servidor es va aixecar i apa, cap a Victoria Statin a agafar l'autobús cap a Leeds. Un cop a l'estació no hi havia dubte de quina era l'andana, estava plena de gent vestida negre, peluts i pelats :D
Quatre hores i mitja després arribo a Leeds. Quin fred que fa a aquella ciutat mare meva, però quin fred.
Bé, poca cosa a destacar de Leeds, sembla una ciutat bastant viva, el que passa és que vaig anar per feina. Ràpidament cap a l'hotel a deixar els trastos i corrent cap al festival. No calia que hagués corregut tant perquè em va tocar fer cua una hora i mitja a fora del recinte. No és que continués fent fred, és que encara en feia més. Mortal.
Finalment ens van deixar entrar, apa 2000 persones cap a dins de l'edifici, tots congelats.
L'edifici no era un pavelló, no, era un edifici d'estudiants, hi havia dos sales on hi feien concerts, llavors botiguetes a dins, un parell de bars, un amfiteatre. Un lloc ben estrany per un festival. Un dels principals problemes és que mai, en les 8 hores que vaig estar allà dins vaig tenir una idea clara de com es feia per anar d'un escenari a l'altre, de fet em vaig perdre diverses vegades per allà dins. Volia anar a un escenari (n'hi havien 3 de diferents) i em trobava a la zona de merchandising, llavors volia anar al lavabo i em trobava al guardarropia. Sincerament no crec que el lloc estigués adequat per 2000 persones. Van posar un sistema de "one way" per anar d'un lloc a l'altre, això vol dir que hi havia 40 segurates que a mesura que anaves sortint d'un lloc et feien passar per un lloc o altre segons a on volguessis anar, era com tenir els pasadissos d'un únic sentit. No ho havia vist mai, suposo que va evitar que hi haguessin morts per aglomeracions, però per mi encara era més complicat.
Tema concerts, doncs era un festival, i això vol dir anar veure els concerts que pots, no els que vols, jo tenia clar que volia veure tres grups, The Berzerker, Napalm Death i Carcass, sobretot aquests últims.
Bé, també vaig veure trossos de concerts d'altres bandes, però d'aquests no en parlaré. Els primers que vaig veure:
The Berzerker: Primer de tot, gran disgust, només tenien mitja hora per tocar! blasfemia i abhorrencia nens i nenes!! mitja hora. Bé, va ser la mitja hora més ràpida de la meva vida. Van aparèixer a l'escenari i el cantant ja ho va deixar clar: "Tenim mitja hora només, per tant no direm res entre cançó i cançó. Vinga va comencem!" Van començar amb la meva cançó preferida, forever, quins jecs d'òsties que van baixar mare meva.
El so fatal, espantós, horrorós, vaig quedar molt decebut, les guitarres en prou feines es sentien i la bateria massa massa alta. El que passa és que The Berzerker fan festa tu. La gent no parava de saltar i de fotre empentes. La sala era massa petita i realment van haver-hi moments en que el tema es descontrolava una mica.
El concert va estar molt bé i crec que la gent va passar-s'ho d'allò més bé, jo vaig disfrutar una bestiesa. Va haver-hi un moment que estava mig preocupat perquè tenia al cantó un home que en feia 4 com jo que no parava de comportar-se com un elefant en zel i anava fotent òsties al personal, bastant descontrolades per cert. Va haver-hi un moment que em va agafar, i es veu que em demanava que amb uns altres l'ajudéssim a pujar a l'escenari. Dit i fet tu! millor que estigui a dalt de l'escenari que a baix al meu cantó. Entre 4 el vam aconseguir ajudar i finalment va poder pujar a l'escenari. Els de seguretat el van intentar parar pero no van poder, l'home va còrrer per l'escenari i quan va ser al mig es va llançar al públic. Jo no sé què els hi va passar, però l'home pesava com a mínim 130 Kg.
Un altre moment destacable va ser quan al mig d'una de les últimes cançons, el baixista de The Berzerker va decidir que ell també volia saltar al públic, va deixar el baix a terra i "ni corto ni perezoso" es va llançar, entre tots el vam passejar una mica i llavors el vam tornar a l'escenari, va tornar a agafar el baix i apa, a continuar fotent-li canya :D
Napalm Death: Decepció i desesperació nens i nenes! no perquè toquessin malament, però perquè vaig haver de marxar!!! qualsevol persona que em conegui sabrà que marxar a mig concert de Napalm Death és pena capital!! però aquest dia hi havia raons de pes.
Napalm Death van començar molt tard. Donat la quantitat de gent que hi havia a tot el festival (van acabar les entrades), les dificultats que hi havia per anar d'un lloc a l'altre i la "propaganda" que s'havia fet que aquell seria l'últim concert de Carcass em va fer tèmer el pitjor. Així doncs vaig anar a veure els Napalm Death, però aquesta vegada des de darrera, vaig escoltar 4 cançons, sient la última la inmillorable Suffer The Children. Cada vegada que els veig en directe m'agraden més i més, per mi un dels millors grups que hi ha! Però noi, vaig haver de marxar :(
Carcass: Plat fort de la jornada! quan vaig arribar a l'escenari encara tocaven My Dying Bride (noteu que no hi ha enllaç, no els hi vull fer ni publicitat) sisplau.... en fi. Bé, un cop van acabar aquells piltrafilles depressius la gent es va començar a moure, jo vaig aprofitar per llançar-me cap a les primeres files. Pocs minuts després de trobar una situació mitjanament decent el tema es va començar a descontrolar, hi havia massa gent. La sala estava _plena_ però plena vol dir _plena_ i encara faltava mitja hora. Un cop després vaig parlar amb gent que em va dir que no van poder veure Carcass perquè no hi havia manera d'entrar a la sala!
Bé, el fet és que jo si que hi era a a dins, i a més a davant de tot.
Encara estaven muntant la bateria que la gent ja s'estava possant nerviosa, simplement hi havia tanta gent que era impossible moure's i allà estava jo, com una sardina, resistint les empentes i els tacos. I no vaig afluixar ni mig centímetre!
El tema es va posar encara més crític quan vaig sentir un xiscle a darrera meu, em vaig girar una mica com vaig poder per veure què passava i es veu que algú havia tocat el cul d'una noia (això és el que vaig deduir) i la noia estava insultant al suposat agressor sexual. Li estava dient de tot, coses que jo entenia i coses que no entenia, el problema és que lògicament la noia anava amb el seu xicot i el seu xicot no li va fer molta gràcia i va començar a insultar a l'altre. L'altre home (que ves a saber si havia sigut ell) es va mosquejar i també els va començar a insultar, lògicament poc després van començar els cops de puny. Bé, cops de puny tampoc, de fet era bastant graciós perquè com que ningú es podia moure i estaven separats com per 3 persones els dos nois intentaven picar-se però no arribaven, mentres les persones que estaven al mig d'aquests dos ajupint-se com podien per no rebre i cagant-se amb tot. Mentres la noia no va deixar d'insultar ni un moment.
Va haver-hi un moment que semblava que els cops arribarien als seus respectius objectius i uns quants vam haver d'intervenir. Lògicament no havia fet 5 hores d'autobús perquè el concert que volia veure s'anulés perquè hi havia hagut avalots entre el públic. Per tant, jo i un altre vam agafar el noi i la noia respectivament i els vam fer moure cap a l'altre cantó d'escenari. La meva intervenció més destacable va ser agafar la noia pel braç, mirar-la i dir-li cridant:
" I've travelled 5 fucking hour to be here, so FUCKING stop it! "
Després d'això es van calmar una mica. Bé, jo em vaig girar i em vaig dedicar a aguantar la posició, que prou difícil era.
Finalment van aparèixer Carcass!!!
Carcass es van separar fa temps, i els 4 components van tirar cadascú per la seva. Un guitarrista va continuar en el món del Metal i ha triumfat bastant, el baixista i cantant va fer una banda de Country ( si si , country de l'oest ) i l'altre guitarrista ha fet un grup de blues rock (firebird). El bateria va tenir un problema cerebral, d'algo genètic i va estar 10 mesos en coma. Finalment va sortir-se'n però va quedar tocat i mai més ha pogut continuar amb la bateria.
I allà els teniem, un guitarrista vestit tot negre amb una guitarra de fletxa, un baixista amb botes de cowboy, texans i camisa amb un baix clàssic (però elèctric) i un altre guitarrisa amb pantalons acampanats, i una camisa blava arremengada i una guitarra blanca. I un bateria d'un grup de metal que els hi fa el tour.
Jo quan els vaig veure vaig pensar: Ai mareta meva, quina por!
I si senyor! quina por! que guarros mare meva!! quina canya que van fotre! van tocar dues hores! b r u t a l !!!!! no van parar ni un moment. El que passa és que no va ser un concert! va ser una batalla. La gent intentava entrar, però no es podia perquè la sala estava plena i tu diràs les empentes.
Tema musical, doncs van fer un repàs per tots els discos, des del grindcore xungo dels primers fins al death metal més melòdic dels últims. Això si , quan van tocar la Corporal Jigsore Quandary hi va haver una espècie d'histèria col·lectiva, jo no sé com no ens vam fer mal. Bé, suposo que algú si que se'n va fer.
En principi aquest era l'últim concert de Carcass ever , el que passa és que ara hi ha rumors de que potser treuran un altre disc i bla bla bla. Però bé, aquest el van fer durar una mica més. Un dels moments nostàlgics és quan va aparèixer a l'escenari el bateria vell, Ken Owen, va posar-se a la bateria i va fer uns blasts beats. Lògicament i malhauradament res a veure amb el que havia sigut, però bé. Després de 10 mesos en coma... llavors va agafar el micro i ens va agrair la assistència i que gràcies per animar a Carcass i tot això. El pobre nano ja ni parla bé, i també camina d'una forma una mica estranya, però en fi. Després del discurset es va abraçar amb els membres de la banda i va marxar de l'escenari obacionat pel públic.
Definitivament un concertàs. 10/10
Va ser un concertàs :)
M'explico:
El dia va començar a les 6 del matí, un servidor es va aixecar i apa, cap a Victoria Statin a agafar l'autobús cap a Leeds. Un cop a l'estació no hi havia dubte de quina era l'andana, estava plena de gent vestida negre, peluts i pelats :D
Quatre hores i mitja després arribo a Leeds. Quin fred que fa a aquella ciutat mare meva, però quin fred.
Bé, poca cosa a destacar de Leeds, sembla una ciutat bastant viva, el que passa és que vaig anar per feina. Ràpidament cap a l'hotel a deixar els trastos i corrent cap al festival. No calia que hagués corregut tant perquè em va tocar fer cua una hora i mitja a fora del recinte. No és que continués fent fred, és que encara en feia més. Mortal.
Finalment ens van deixar entrar, apa 2000 persones cap a dins de l'edifici, tots congelats.
L'edifici no era un pavelló, no, era un edifici d'estudiants, hi havia dos sales on hi feien concerts, llavors botiguetes a dins, un parell de bars, un amfiteatre. Un lloc ben estrany per un festival. Un dels principals problemes és que mai, en les 8 hores que vaig estar allà dins vaig tenir una idea clara de com es feia per anar d'un escenari a l'altre, de fet em vaig perdre diverses vegades per allà dins. Volia anar a un escenari (n'hi havien 3 de diferents) i em trobava a la zona de merchandising, llavors volia anar al lavabo i em trobava al guardarropia. Sincerament no crec que el lloc estigués adequat per 2000 persones. Van posar un sistema de "one way" per anar d'un lloc a l'altre, això vol dir que hi havia 40 segurates que a mesura que anaves sortint d'un lloc et feien passar per un lloc o altre segons a on volguessis anar, era com tenir els pasadissos d'un únic sentit. No ho havia vist mai, suposo que va evitar que hi haguessin morts per aglomeracions, però per mi encara era més complicat.
Tema concerts, doncs era un festival, i això vol dir anar veure els concerts que pots, no els que vols, jo tenia clar que volia veure tres grups, The Berzerker, Napalm Death i Carcass, sobretot aquests últims.
Bé, també vaig veure trossos de concerts d'altres bandes, però d'aquests no en parlaré. Els primers que vaig veure:
The Berzerker: Primer de tot, gran disgust, només tenien mitja hora per tocar! blasfemia i abhorrencia nens i nenes!! mitja hora. Bé, va ser la mitja hora més ràpida de la meva vida. Van aparèixer a l'escenari i el cantant ja ho va deixar clar: "Tenim mitja hora només, per tant no direm res entre cançó i cançó. Vinga va comencem!" Van començar amb la meva cançó preferida, forever, quins jecs d'òsties que van baixar mare meva.
El so fatal, espantós, horrorós, vaig quedar molt decebut, les guitarres en prou feines es sentien i la bateria massa massa alta. El que passa és que The Berzerker fan festa tu. La gent no parava de saltar i de fotre empentes. La sala era massa petita i realment van haver-hi moments en que el tema es descontrolava una mica.
El concert va estar molt bé i crec que la gent va passar-s'ho d'allò més bé, jo vaig disfrutar una bestiesa. Va haver-hi un moment que estava mig preocupat perquè tenia al cantó un home que en feia 4 com jo que no parava de comportar-se com un elefant en zel i anava fotent òsties al personal, bastant descontrolades per cert. Va haver-hi un moment que em va agafar, i es veu que em demanava que amb uns altres l'ajudéssim a pujar a l'escenari. Dit i fet tu! millor que estigui a dalt de l'escenari que a baix al meu cantó. Entre 4 el vam aconseguir ajudar i finalment va poder pujar a l'escenari. Els de seguretat el van intentar parar pero no van poder, l'home va còrrer per l'escenari i quan va ser al mig es va llançar al públic. Jo no sé què els hi va passar, però l'home pesava com a mínim 130 Kg.
Un altre moment destacable va ser quan al mig d'una de les últimes cançons, el baixista de The Berzerker va decidir que ell també volia saltar al públic, va deixar el baix a terra i "ni corto ni perezoso" es va llançar, entre tots el vam passejar una mica i llavors el vam tornar a l'escenari, va tornar a agafar el baix i apa, a continuar fotent-li canya :D
Napalm Death: Decepció i desesperació nens i nenes! no perquè toquessin malament, però perquè vaig haver de marxar!!! qualsevol persona que em conegui sabrà que marxar a mig concert de Napalm Death és pena capital!! però aquest dia hi havia raons de pes.
Napalm Death van començar molt tard. Donat la quantitat de gent que hi havia a tot el festival (van acabar les entrades), les dificultats que hi havia per anar d'un lloc a l'altre i la "propaganda" que s'havia fet que aquell seria l'últim concert de Carcass em va fer tèmer el pitjor. Així doncs vaig anar a veure els Napalm Death, però aquesta vegada des de darrera, vaig escoltar 4 cançons, sient la última la inmillorable Suffer The Children. Cada vegada que els veig en directe m'agraden més i més, per mi un dels millors grups que hi ha! Però noi, vaig haver de marxar :(
Carcass: Plat fort de la jornada! quan vaig arribar a l'escenari encara tocaven My Dying Bride (noteu que no hi ha enllaç, no els hi vull fer ni publicitat) sisplau.... en fi. Bé, un cop van acabar aquells piltrafilles depressius la gent es va començar a moure, jo vaig aprofitar per llançar-me cap a les primeres files. Pocs minuts després de trobar una situació mitjanament decent el tema es va començar a descontrolar, hi havia massa gent. La sala estava _plena_ però plena vol dir _plena_ i encara faltava mitja hora. Un cop després vaig parlar amb gent que em va dir que no van poder veure Carcass perquè no hi havia manera d'entrar a la sala!
Bé, el fet és que jo si que hi era a a dins, i a més a davant de tot.
Encara estaven muntant la bateria que la gent ja s'estava possant nerviosa, simplement hi havia tanta gent que era impossible moure's i allà estava jo, com una sardina, resistint les empentes i els tacos. I no vaig afluixar ni mig centímetre!
El tema es va posar encara més crític quan vaig sentir un xiscle a darrera meu, em vaig girar una mica com vaig poder per veure què passava i es veu que algú havia tocat el cul d'una noia (això és el que vaig deduir) i la noia estava insultant al suposat agressor sexual. Li estava dient de tot, coses que jo entenia i coses que no entenia, el problema és que lògicament la noia anava amb el seu xicot i el seu xicot no li va fer molta gràcia i va començar a insultar a l'altre. L'altre home (que ves a saber si havia sigut ell) es va mosquejar i també els va començar a insultar, lògicament poc després van començar els cops de puny. Bé, cops de puny tampoc, de fet era bastant graciós perquè com que ningú es podia moure i estaven separats com per 3 persones els dos nois intentaven picar-se però no arribaven, mentres les persones que estaven al mig d'aquests dos ajupint-se com podien per no rebre i cagant-se amb tot. Mentres la noia no va deixar d'insultar ni un moment.
Va haver-hi un moment que semblava que els cops arribarien als seus respectius objectius i uns quants vam haver d'intervenir. Lògicament no havia fet 5 hores d'autobús perquè el concert que volia veure s'anulés perquè hi havia hagut avalots entre el públic. Per tant, jo i un altre vam agafar el noi i la noia respectivament i els vam fer moure cap a l'altre cantó d'escenari. La meva intervenció més destacable va ser agafar la noia pel braç, mirar-la i dir-li cridant:
" I've travelled 5 fucking hour to be here, so FUCKING stop it! "
Després d'això es van calmar una mica. Bé, jo em vaig girar i em vaig dedicar a aguantar la posició, que prou difícil era.
Finalment van aparèixer Carcass!!!
Carcass es van separar fa temps, i els 4 components van tirar cadascú per la seva. Un guitarrista va continuar en el món del Metal i ha triumfat bastant, el baixista i cantant va fer una banda de Country ( si si , country de l'oest ) i l'altre guitarrista ha fet un grup de blues rock (firebird). El bateria va tenir un problema cerebral, d'algo genètic i va estar 10 mesos en coma. Finalment va sortir-se'n però va quedar tocat i mai més ha pogut continuar amb la bateria.
I allà els teniem, un guitarrista vestit tot negre amb una guitarra de fletxa, un baixista amb botes de cowboy, texans i camisa amb un baix clàssic (però elèctric) i un altre guitarrisa amb pantalons acampanats, i una camisa blava arremengada i una guitarra blanca. I un bateria d'un grup de metal que els hi fa el tour.
Jo quan els vaig veure vaig pensar: Ai mareta meva, quina por!
I si senyor! quina por! que guarros mare meva!! quina canya que van fotre! van tocar dues hores! b r u t a l !!!!! no van parar ni un moment. El que passa és que no va ser un concert! va ser una batalla. La gent intentava entrar, però no es podia perquè la sala estava plena i tu diràs les empentes.
Tema musical, doncs van fer un repàs per tots els discos, des del grindcore xungo dels primers fins al death metal més melòdic dels últims. Això si , quan van tocar la Corporal Jigsore Quandary hi va haver una espècie d'histèria col·lectiva, jo no sé com no ens vam fer mal. Bé, suposo que algú si que se'n va fer.
En principi aquest era l'últim concert de Carcass ever , el que passa és que ara hi ha rumors de que potser treuran un altre disc i bla bla bla. Però bé, aquest el van fer durar una mica més. Un dels moments nostàlgics és quan va aparèixer a l'escenari el bateria vell, Ken Owen, va posar-se a la bateria i va fer uns blasts beats. Lògicament i malhauradament res a veure amb el que havia sigut, però bé. Després de 10 mesos en coma... llavors va agafar el micro i ens va agrair la assistència i que gràcies per animar a Carcass i tot això. El pobre nano ja ni parla bé, i també camina d'una forma una mica estranya, però en fi. Després del discurset es va abraçar amb els membres de la banda i va marxar de l'escenari obacionat pel públic.
Definitivament un concertàs. 10/10
divendres, 21 de novembre del 2008
tot a punt
Bé, res
ja tinc la entrada i els mapes, els bitllets d'autobús, l'ipod carregat, una llibreta i dos llibres.
5 hores de viatge amb autobús per anar i 5 per tornar. Lògicament.
Jo me'n vaig a veure Carcass.
Apa
ja tinc la entrada i els mapes, els bitllets d'autobús, l'ipod carregat, una llibreta i dos llibres.
5 hores de viatge amb autobús per anar i 5 per tornar. Lògicament.
Jo me'n vaig a veure Carcass.
Apa
Estem de bon humor avui!!
Pels neo cons...
Pels de la Falange...
Pels del PP...
Pels del PSOE...
Pels que manipulen la informació...
Pels d'ERC...
Pels de CiU...
Pel Barça...
Pels de IC...
Pels que han parat les exhumacions de les fosses del franquisme...
Pels que legislen les competències professionals...
Pels sindicats, o pels que juguen a fer veure que fan de sindicats...
i per molts d'altres...
Pels de la Falange...
Pels del PP...
Pels del PSOE...
Pels que manipulen la informació...
Pels d'ERC...
Pels de CiU...
Pel Barça...
Pels de IC...
Pels que han parat les exhumacions de les fosses del franquisme...
Pels que legislen les competències professionals...
Pels sindicats, o pels que juguen a fer veure que fan de sindicats...
i per molts d'altres...
divendres, 14 de novembre del 2008
En Bunny i els Statics
Bé, es veu que en Bunny va aterrar a un altre país amb la seva caseta, però això és una altre història que explicaré algun altre dia.
El punt és que en Bunny es va haver de malguanyar la vida treballant de programador d'aplicacions distribuïdes. Bé, un dia en Bunny va tenir un problema.
En Bunny programava en Java sabeu? Estava remenant una part crítica d'un sistema, estava fent unes modificacions bastant importants i urgents i clar, s'havia de testejar bé abans de que els canvis fossin 'live' com en diuen aquí.
Com tot bon conillet programador en Bunny sabia que els canvis havien de passar una sèrie de Unit Tests. Cap problema! En Bunny va fer els canvis, va pujar el codi al Subversion de l'empresa i va esperar que el sistema d'integració continua confirmés que el que havia fet anava bé.
Ostres tu! Hi havia dos tests que fallaven, que estrany! Si a la màquina d'en Bunny no fallaven! Bé, doncs res, en Bunny mira l'error, torna a còrrer els tests i carai tu, ara si que fallen, estrany, molt estrany.
Vinga va tornem-hi. Ara només en falla un, però que estrany!, vinga va, en Bunny treu el debugger i comença a còrrer pel codi. Res de res, de cop tota l'execució rebenta i apareix un stack trace amb un NullPointerException de 25 linies de profunditat que anava a parar dins del codi del framework que estava utilitzant. Això pinta sèrio.
Mira per aquí, mira per allà, ara el test falla, ara no, ara bé del framework, que està llegint un fitxer, però què és nul? I per què no fallen els altres tests, si és exactament el mateix!
Mira que miraràs.... vinga va, que en Bunny ja feia dos hores ben bones que estava buscant l'error. Es gira i agafa a la morsa que té al cantó, aquesta, amb tota la bona voluntat del món l'intenta ajudar. Res de res. I el pingüí que és un expert en debuggers i Junit tests? Res!!! tampoc el pot ajudar, ningú troba l'error. En Bunny es posa nerviós, havia dit que allò aniria “live” aquesta setmana.... bé, ànims, és dilluns :)
Dijous:
En Bunny té ulleres de no dormir, 11 hores de jornada laboral diàries. Els testos continuen fallant aleatòriament. Les tasses de café i les pastanagues mig rosegades s'apilonen als voltants de la seva taula. En Bunny està desesperat pobret. El pingüí expert en debuggers i Junit tests s'apiada d'ell, se li assenta al cantó i el torna a ajudar.
Mira per aquí, mira per allà, el debugger es torna boig, no troba les classes, ara peta, ara no... i de cop el pingüí obre els ulls com plats i diu:
Bunny, why is this object static?
En Bunny mira i veu que a la classe base de la que hereda el test que falla hi ha una variable que està declarada així:
private static LookupHelper lookupHelper;
Els testos que fallen tenen dues funcions que corren paral·leles, les dues funcions criden a classes que hereden d'aquesta classe base, les dues modifiquen el fitxer, i per tant toquen l'InputStreamReader que està contingut dins el LookupHelper.
El LookupHelper està declarat static.
Els dos objectes fan servir el mateix LookupHelper.
Els testos funcionen per race condition.
Teorema de l'static: Si fas servir static és que no ho estàs fent bé.
Corol·lari 1: Si algú et diu que els statics van bé, aquest algú no t'estima.
Corol·lari 2: Aquest algú es mereix morir.
El punt és que en Bunny es va haver de malguanyar la vida treballant de programador d'aplicacions distribuïdes. Bé, un dia en Bunny va tenir un problema.
En Bunny programava en Java sabeu? Estava remenant una part crítica d'un sistema, estava fent unes modificacions bastant importants i urgents i clar, s'havia de testejar bé abans de que els canvis fossin 'live' com en diuen aquí.
Com tot bon conillet programador en Bunny sabia que els canvis havien de passar una sèrie de Unit Tests. Cap problema! En Bunny va fer els canvis, va pujar el codi al Subversion de l'empresa i va esperar que el sistema d'integració continua confirmés que el que havia fet anava bé.
Ostres tu! Hi havia dos tests que fallaven, que estrany! Si a la màquina d'en Bunny no fallaven! Bé, doncs res, en Bunny mira l'error, torna a còrrer els tests i carai tu, ara si que fallen, estrany, molt estrany.
Vinga va tornem-hi. Ara només en falla un, però que estrany!, vinga va, en Bunny treu el debugger i comença a còrrer pel codi. Res de res, de cop tota l'execució rebenta i apareix un stack trace amb un NullPointerException de 25 linies de profunditat que anava a parar dins del codi del framework que estava utilitzant. Això pinta sèrio.
Mira per aquí, mira per allà, ara el test falla, ara no, ara bé del framework, que està llegint un fitxer, però què és nul? I per què no fallen els altres tests, si és exactament el mateix!
Mira que miraràs.... vinga va, que en Bunny ja feia dos hores ben bones que estava buscant l'error. Es gira i agafa a la morsa que té al cantó, aquesta, amb tota la bona voluntat del món l'intenta ajudar. Res de res. I el pingüí que és un expert en debuggers i Junit tests? Res!!! tampoc el pot ajudar, ningú troba l'error. En Bunny es posa nerviós, havia dit que allò aniria “live” aquesta setmana.... bé, ànims, és dilluns :)
Dijous:
En Bunny té ulleres de no dormir, 11 hores de jornada laboral diàries. Els testos continuen fallant aleatòriament. Les tasses de café i les pastanagues mig rosegades s'apilonen als voltants de la seva taula. En Bunny està desesperat pobret. El pingüí expert en debuggers i Junit tests s'apiada d'ell, se li assenta al cantó i el torna a ajudar.
Mira per aquí, mira per allà, el debugger es torna boig, no troba les classes, ara peta, ara no... i de cop el pingüí obre els ulls com plats i diu:
Bunny, why is this object static?
En Bunny mira i veu que a la classe base de la que hereda el test que falla hi ha una variable que està declarada així:
private static LookupHelper lookupHelper;
Els testos que fallen tenen dues funcions que corren paral·leles, les dues funcions criden a classes que hereden d'aquesta classe base, les dues modifiquen el fitxer, i per tant toquen l'InputStreamReader que està contingut dins el LookupHelper.
El LookupHelper està declarat static.
Els dos objectes fan servir el mateix LookupHelper.
Els testos funcionen per race condition.
Sang, foc i destrucció.
Teorema de l'static: Si fas servir static és que no ho estàs fent bé.
Corol·lari 1: Si algú et diu que els statics van bé, aquest algú no t'estima.
Corol·lari 2: Aquest algú es mereix morir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
