De nou, en Bunny el conillet Grindcore va aterrisar al terra. Es va aixecar amb les orelles tortes per la patacada i va mirar al seu voltant. Tampoc era Bergen, i no feia pinta que fos al 1994.
Definitivament hauria de revisar la circuiteria del time-o-matic, això estava arribant a un nivell desastrós desastrós.
Bé, res, seria qüestió d'esperar a que la bateria es recarregués. Almenys semblava que no estava en perill. Va revisar la pantalla, Basilea, 1943. I això de Basilea a on quedava? i 1943.... bé almenys semblava que la guerra no hi havia arribat. Encara.
Semblava que estava a un laboratori, hi havia tubs d'assaig i probetes per tot arreu, amb tot de líquids de colors simpàtics i graciosos. En Bunny va començar a mirar per sobre les taules, hi havia escrits amb fòrmules químiques i estava tot amb alemany. Pssss, més alemanys.
En Bunny es va cansar de mirar els líquids que hi havia per allà, va agafar la porta i va sortir a fora. Hi havia un passadís bastant llarg, i va començar a caminar. Anava passant per portes, eren altes i totes hi tenien noms, tots noms alemanys. En una de les portes va sentir soroll, com de una persona parlant. Sense mirar el nom de la porta va entrar, a lo millor es trobava un altre alemany simpàtic a qui poguer fer servir de cavall.
Aquella sala era un laboratori també, a sobre una taula hi havia tot un arsenal de tubs i més tubs i probetes i tot de coses rares amb tot de líquids fumejants. A un cantó de la taula hi havia un home de mitjana edat, duia una bata blanca i tenia un tub d'assaig a la mà. L'home semblava abstret. Estava mirant al sostre i parlava sol.
En Bunny se li va acostar encuriosit, realment aquell viatge temporal li havia donat l'oportunitat de conèixer gent super xunga. L'home va veure el conillet i va posar-se a saltar, tot exclamant coses rares amb alemany, llavors, l'home es va començar a moure de forma sospitosa, es va posar de quatre potes i va començar a parlar d'unes flors gegants que estaven moguent-se pel sostre. En Bunny flipava. Bé, semblava que l'home també flipava.
De cop l'home es va aixecar i va començar a cridar dient que un espiral l'estava absorvint cap al pais dels ossets de gominol·la i es va estirar al terra, arrosegant-se com un cuc mentres babejava.
En Bunny se li va acostar, i el va tocar. L'home no reaccionava gaire. Llavors el conillet li va mirar el tub que subjectava, semblava que hi havia algun líquid transparent.
L'home es va agenollar d'un bot, es va posar davant en Bunny i li va dir:
- " OOooooohhhh, un conillet rosaaaa"
En Bunny li va contestar:
- "No, rosa no, blanc"
i l'home es va postrar davant seu i li va donar el tub.
- "Per tu, oh gran deu de les pastanagues fúcsies"
En Bunny va agafar el tub que li oferia el químic boig i es va apartar, allò semblava que anava a més.
En Bunny va sentir l'alarma del time-o-matic, per fi podria marxar d'allà. Va agafar el tub i se'l va posar a la butxaca. Va reprogramar la màquina, una altre vegada, a Bergen, 1994. Va mirar l'home encara a terra i es va fixar que tenia el seu nom brodat a la bata, se li va acostar, se'l va llegir i li va dir, amb el seu millor alemany.
- "Danke, Dr. Hoffman"
En Bunny va activar el time-o-matic, van sortir les espurnes de rigor, el time-o-matic va posar
- Muntanya del Sinaí, -XXXX, i en Bunny va desparèixer. Malhumorat.
dimarts, 10 de juny del 2008
dimecres, 4 de juny del 2008
En Bunny i la màquina del temps (II)
Van aterrar a un carreró. La patacada va ser considerable.
El senyor es va aixecar com va poder, en Bunny encara li penjava de la cama, agafat per les dents. El senyor del bigoti divertit va mirar al seu voltant totalment acollonit i va cridar:
- "was passiert?"
I en Bunny li va dir amb el seu alemany rudimentari...
- "Enxuldigen! das is main time-o-matic, das ist kaputt!"
(perdó, és el meu time-o-matic, que no funciona)
L'home no sortia de si en veure que un conillet blanc amb un dispositiu electrònic li estava parlant amb un alemany més aviat trist.
En Bunny va mirar el seu time-o-matic, San Francisco, 1985. Curiós, què tindria a veure San Francisco amb Bergen?... res!
Va estudiar la situació, era de nit, semblava que ben entrada la matinada, el carreró era el típic de pel·lícula de terror, fosc, humit, amb contenidors de basura tumbats per terra i molta bruticia per tot arreu. Bé, seria qüestió d'esperar que el time-o-matic es recarregués. Però què faria amb aquell home amb pinta d'estaquirot? i vestit de militar... i amb aquella boca oberta.... No el podia deixar allà. S'hi va enfilar per l'esquena i se li va sentar al cap, va agafar els seus cabells com a regna i va dir:
- " apa!, gerade aus, gerade aus!"
(apa, endavant, endavant)
L'home, encara xocat pel cop i per l'experiència traumàtic no va qüestionar el conillet que tenia enfilat al cap i li va fer cas, va començar a caminar cap endavant.
Pocs metres més enllà del carreró en Bunny va sentir música que sortia d'una porta. Semblava una porta de darrera d'algun local. Potser podrien entrar i fer un gin-tonic mentres esperaven que el time-o-matic es recarregués, llavors passarien per Berlin, deixaria aquell home allà i cap a Bergen!
En Bunny va cridar al seu caball particular:
- "Richts!, eintritt eintritt!"
(Dreta, entra entra)
L'home, va obrir la porta i va entrar. Si el senyor del bigoti divertit estava xocat, més ho va estar quan va veure l'espectacle del local a on havien acabat d'entrar:
Era una espècie de discoteca, hi havia una pista de ball i un escenari. Sobre l'escenari i havia tot d'homes formosos vestits amb cuir que s'anaven donant copets innocents amb fuets. A baix a la pista, hi havia molts d'homes, tots també amb pantalons de cuir estrets, molts sense camisa i amb gorres. Els bigotis també semblaven ser usuals en la clientel·la de l'establiment.
Sobtadament un es va girar i va mirar a l'home que acabava d'entrar per la porta del darrera, amb un conill al cap. Ràpidament aquest noiet va donar un cop de colze a un amic seu, i també es va girar. El gest es va repetir fins que tota la pista de ball estava quieta, i mirant al nouvingut.
En Bunny continuava sentat sobre el cap del senyor del bigoti divertit mirant encuriosit l'escena. Per què tots havien parat de ballar? i com és que no hi havia dones? ah, potser estava a una discoteca gay de San Francisco!! podia ser, si, podia ser.
Els parroquians del local van anar tancant un cercle al voltant de la montura d'en Bunny, aquest va dir:
- "Was ist das? was passiert?"
(què és això, què passa?)
En Bunny, que començava a fer-se càrrec de la situació li va dir:
- " Jo jo jo, Sie lieben dich"
(jo jo jo, els hi agrades!)
En Bunny va saltar del cap del senyor just en el moment en que dos senyors de color l'agafaven pels braços i l'aixecaven per l'aire. El nostre conillet va obrir-se pas entre la multitud fins arribar a la barra, potser li servirien algun brevatge mentres esperava el time-o-matic, que per cert, ja estava al 80%. Al veure que el cambrer també estava més per l'espectacle de la pista de ball que per servir-lo es va colar a dins de la barra i es va posar a repasar les botelles, totes de "garrafon", es va girar un moment i va veure com una múltitud portava el seu amic en braços i com el van fer entrar a una porta que posava:
"Dark Room"
Com és que hi havia una habitació fosca? per què serviria? Bé, va continuar buscant fins que va trobar una botella de "Bombay Saphire", es va servir una copeta i la va anar saborejant mentres mirava com la gent feia cua per entrar a la anteriorment esmentada sala fosca.
Pocs minuts després va sonar l'alarma del time-o-matic, ja estava carregat i preparat per marxar. El seu amic encara no havia tornat, i semblava que la festa acabava de començar. Bé, potser el deixaria allà, total, semblava que havia fet uns bons amics.
En Bunny va tornar a posar: Bergen, 1994. La màquina va fer "click" i van tornar a aparèixer les ja típiques espurnes, abans de que en Bunny sentís la sensació d'evaporar-se va veure que la màquina tornava a saltar i a la pantalla hi posava:
Basilea, 1943
El senyor es va aixecar com va poder, en Bunny encara li penjava de la cama, agafat per les dents. El senyor del bigoti divertit va mirar al seu voltant totalment acollonit i va cridar:
- "was passiert?"
I en Bunny li va dir amb el seu alemany rudimentari...
- "Enxuldigen! das is main time-o-matic, das ist kaputt!"
(perdó, és el meu time-o-matic, que no funciona)
L'home no sortia de si en veure que un conillet blanc amb un dispositiu electrònic li estava parlant amb un alemany més aviat trist.
En Bunny va mirar el seu time-o-matic, San Francisco, 1985. Curiós, què tindria a veure San Francisco amb Bergen?... res!
Va estudiar la situació, era de nit, semblava que ben entrada la matinada, el carreró era el típic de pel·lícula de terror, fosc, humit, amb contenidors de basura tumbats per terra i molta bruticia per tot arreu. Bé, seria qüestió d'esperar que el time-o-matic es recarregués. Però què faria amb aquell home amb pinta d'estaquirot? i vestit de militar... i amb aquella boca oberta.... No el podia deixar allà. S'hi va enfilar per l'esquena i se li va sentar al cap, va agafar els seus cabells com a regna i va dir:
- " apa!, gerade aus, gerade aus!"
(apa, endavant, endavant)
L'home, encara xocat pel cop i per l'experiència traumàtic no va qüestionar el conillet que tenia enfilat al cap i li va fer cas, va començar a caminar cap endavant.
Pocs metres més enllà del carreró en Bunny va sentir música que sortia d'una porta. Semblava una porta de darrera d'algun local. Potser podrien entrar i fer un gin-tonic mentres esperaven que el time-o-matic es recarregués, llavors passarien per Berlin, deixaria aquell home allà i cap a Bergen!
En Bunny va cridar al seu caball particular:
- "Richts!, eintritt eintritt!"
(Dreta, entra entra)
L'home, va obrir la porta i va entrar. Si el senyor del bigoti divertit estava xocat, més ho va estar quan va veure l'espectacle del local a on havien acabat d'entrar:
Era una espècie de discoteca, hi havia una pista de ball i un escenari. Sobre l'escenari i havia tot d'homes formosos vestits amb cuir que s'anaven donant copets innocents amb fuets. A baix a la pista, hi havia molts d'homes, tots també amb pantalons de cuir estrets, molts sense camisa i amb gorres. Els bigotis també semblaven ser usuals en la clientel·la de l'establiment.
Sobtadament un es va girar i va mirar a l'home que acabava d'entrar per la porta del darrera, amb un conill al cap. Ràpidament aquest noiet va donar un cop de colze a un amic seu, i també es va girar. El gest es va repetir fins que tota la pista de ball estava quieta, i mirant al nouvingut.
En Bunny continuava sentat sobre el cap del senyor del bigoti divertit mirant encuriosit l'escena. Per què tots havien parat de ballar? i com és que no hi havia dones? ah, potser estava a una discoteca gay de San Francisco!! podia ser, si, podia ser.
Els parroquians del local van anar tancant un cercle al voltant de la montura d'en Bunny, aquest va dir:
- "Was ist das? was passiert?"
(què és això, què passa?)
En Bunny, que començava a fer-se càrrec de la situació li va dir:
- " Jo jo jo, Sie lieben dich"
(jo jo jo, els hi agrades!)
En Bunny va saltar del cap del senyor just en el moment en que dos senyors de color l'agafaven pels braços i l'aixecaven per l'aire. El nostre conillet va obrir-se pas entre la multitud fins arribar a la barra, potser li servirien algun brevatge mentres esperava el time-o-matic, que per cert, ja estava al 80%. Al veure que el cambrer també estava més per l'espectacle de la pista de ball que per servir-lo es va colar a dins de la barra i es va posar a repasar les botelles, totes de "garrafon", es va girar un moment i va veure com una múltitud portava el seu amic en braços i com el van fer entrar a una porta que posava:
"Dark Room"
Com és que hi havia una habitació fosca? per què serviria? Bé, va continuar buscant fins que va trobar una botella de "Bombay Saphire", es va servir una copeta i la va anar saborejant mentres mirava com la gent feia cua per entrar a la anteriorment esmentada sala fosca.
Pocs minuts després va sonar l'alarma del time-o-matic, ja estava carregat i preparat per marxar. El seu amic encara no havia tornat, i semblava que la festa acabava de començar. Bé, potser el deixaria allà, total, semblava que havia fet uns bons amics.
En Bunny va tornar a posar: Bergen, 1994. La màquina va fer "click" i van tornar a aparèixer les ja típiques espurnes, abans de que en Bunny sentís la sensació d'evaporar-se va veure que la màquina tornava a saltar i a la pantalla hi posava:
Basilea, 1943
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
