Noticies del món d'en Bunny

Ahir al matí en Bunny va agafar el 'The international Timos' i el va obrir. Hi havia una noticia d'un país llunyà a portada. El país es deia "La Comunitat Demenciana" i estava habitat per esquirols i gossets petits. 

Es veu que el president de la Comunitat havia estat enganxat, mitjançant una investigació policial, en unes trames de trànsit d'influències i altres temes d'estraperlo. Com a fet anecdòtic el president no cobrava en nous com fan els esquirols, sino que ho feia amb jaquetes. 

Bé, el cas és que al saber-se que el President havia estat quedant-se i repartint diner públic entre els seus amiguets la gent del país va muntar en fúria i es va llençar cap al govern, a on van treure el president, totalment avergonyit a crits de "lladre! lladre!". 

La policia va haver d'intervenir perquè la massa de gent no el linxés allà mateix. 

A la tarda del fet, el ex-president ja havia fet declaracions demanant perdó, el president del partit polític en el qual militava aquests subjecte va aparèixer també per demanar disculpes públiques per tenir un "xoriço" entre els seus i es va muntar un govern provisional per veure què s'havia de fer. 

En el moment de tancar la redacció encara no s'havien trobat els altres implicats en la trama, que s'havien donat a la fuga tant sols saber el que havia pasat. Tots els seus béns havien estat confiscats. 

Ah, i l'ex-president penjava d'una soga de la plaça major, per "Alta Traició".

Però això és al món d'en Bunny.

En Bunny té un malson.

En Bunny es va sentar a la seva taula del menjador. Amb el ja tradicional batin, acabava de llevar-se. 

Va agafar la torrada i la va untar amb nocilla, hi va tornar i encara una altre vegada, s'ho va mirar satisfet, la nocilla tenia tres vegades la mida que la torrada. Al punt. 

Va emplenar la tassa de llet i en va fer un glop, bé, correcte. Va agafar el diari, De Times of Squirrellandia i va mirar els titulars. Caos a la borsa, avalots a Dogland i l'exèrcit havia aconseguit entrar a Ciutat Piruleta després d'una estranya invasió de zombies conillets, que ningú s'explicava. Bah.

Va agafar la tasseta petita que tenia al cantó i se la va mirar amb fruició. Dins de la tassa, al cul hi havia un ditet d'un líquid marronós, casi negre, amb una espuma grogosa i espesa. Desprenia una olor fortíssima, que penetrava pel nas i despertava les neurones a en Bunny. Si nens i nenes. Un café. 

En Bunny s'acostava ja la tassa a la boca, quan, de sobte, va notar un canvi a la seva poteta, es va mirar i va veure que la seva poteta ja no tenia la seva delicada tassa, sino una CUTRE TASSA DE PLASTIC DE L'STARFUCKS AMB UN MALEÏT CAFÉ AMERICÀ!!!, es va aixecar de sobte deixant caure la tassa a terra. 

Espantat i horroritzat va veure com les parets començaven a donar voltes i d'un forat a terra va sortir una morsa vestida de treballadora de l'Starfucks, amb un Espresso-latte-doble-amb-siroup-i-els-cullons-de'n-bamba dient: 

• caféééé

i en Bunny: 

• Això no és café!!!!!!!!!!!!!!!

I en Bunny es va aixecar del llit, tot suat, amb les orelletes de punta. Corrent va sortir cap a la cuina i va treure de l'armari el seu pot de café Illy, li va fer dos petons i va tornar a dormir, abraçat al pot. 

La recepta d'aiguamel d'en Bunny

En Bunny, que com tots sabeu, havia anat a viure a un altre país, estava a casa seva, mirant des de la finestra del menjador al jardí. El cel estava gris i per variar, plovia.

Portava el seu tradicional batin, i el monocle a l'ull esquerra. Sostenia a la poteta una copa de cristall de bohèmia amb kalimotxo. I estava pensant.

Què pasaria si hi hagués una guerra termonuclear?, seria capaç de sobreviure?, què menjaria? què beuria? Aquesta última pregunta el va inquietar.

Els conillets s'emborratxaven des de temps immemorials, com ho feien ? Es va dirigir, ràpidament, cap a la seva biblioteca, va agafar l'Enciclopedia Animalis i va buscar: 'Alcohol'. Després de descartar tot de definicions químiques que en aquell moment no venien al cas va trobar-ne l'història. El primer alcohol begut per un conillet datava aproximadament, del 7000 anys abans de que crucifiquessin aquell hippie. Aiguamel.

Ràpidament, en Bunny va consultar: 'Aiguamel'. Un licor fermentat a base de mel. Interessant. Sense perdre ni un segon en Bunny va engegar l'ordinador i va buscar per Internet, sorprés va quedar de la facilitat de les receptes de tal beguda i es va decidir a provar-ho. Per tant, conillets i conilletes, si voleu fer aiguamel:

Ingredients (1 litre i poc, si voleu fer més, simplement multipliqueu):

• 1 litre d'aigua.
• 300gr de mel. El més clara possible.
• Llevadura de pa.

El·laboració:

1. Agafeu l'aigua i la barrejeu amb la mel.
2. Agafa la barreja i possa-ho a bullir. Anar remenant. Lògicament queda un líquid grogós, treu una mica d'espuma. Un cop arriba a ebullició, esperes uns 10 minuts i ho pares.
3. Esperes a que es refredi.
4. Ho poses en botelles de vidre.
5. Es posa una cullaradeta de sucre de llevadura a cada botella.
6. Ara començarà a fer espuma, sorolls divertits i a treure gas. S'ha de tapar amb un drap o algo així (o sigui, això fa gas, no ho pots tapar hermèticament perquè podria rebentar la botella, vols que vagi sortint el gas però que no hi entrin animals tipus mosques, ja que lògicament és molt dolç).
7. Ho deixes a un racó que no hi toqui el sol.
8. Cada dia ho mires una mica i hi fas reverències.
9. Quan deixi de treure MOLT de gas, poses taps de veritat.
10. De tant en tant, quan vegis, veuràs que hi ha pòsit a les botelles, simplement fas un transvàs de botella, neteges i tal. O et pots esperar al final a fer-ho.
11. La barreja, un cop s'hi ha afegit la llevadura és com gasosa i "espessa". Això és que està fermentant. Es pot començar a veure quan és totalment cristal·lina. La primera vegada que en Bunny en va fer li va tardar dues setmanes, depen de la mel, de la quantitat de la llevadura i de la situació política a l'orient mitjà.

I ja està. Neu al tanto que és una beguda molt dolça i la graduació alcohòlica pot anar dels 8 als 15 graus.

Conillets, conilletes, beveu amb moderació. I si beveu no conduiu, ni amb bicicleta.

Vinga tornem-hi.

Bé, sembla que aquest blog està en plena decadència. Eps, ho he estat pensant i tinc uns possibles culpables:

• Twitter: Per actualitzar l'estat de forma ràpida.  
• Facebook.
• Github: Alguns projectes que he estat remenant.
• C.S: Stands for Computer Science. M'he estat actualitzant _MOLT_ i aprenent coses noves, i repasant-ne de velles. 
• last.fm: No és que m'hi passi moltes hores mirant-me el perfil. És que hi treballo, i mainada, creieu-me, porta feina.

Però eps! he conegut a molta gent molt interessant gràcies a aquest blog, i sobretot en Bunny i per tant, crec que he de donar-li una altre empenta. 

Ergo. Open as usual. 

El sr Townsend ja hi ha tornat

Nens, nenes, en Devin:

Boig i geni (per variar). 

Disfruteu

Eleccions europees

Bé, ja tenim els resultats de les eleccions europees sobre la taula. Un clar guanyador, uns clars perdedors. Té gràcia perquè alguns polítics diuen que han guanyat, cosa que demostra que a més de ser uns mentiders i uns cínics no en ténen ni idea de matemàtiques (sorpresa!), apròximadament el 60% de la població europea va triar NO VOTAR i el 40% de la població va votar.

Perdedors: polítics
Guanyador: Desencís polític

i deixeu-vos d'altres "interpretacions d'experts".

polítics

Hola nens i nenes, quant de temps no ?
vinga va, eleccions europees, a qui votarem? doncs jo voto GOATSE!!!, qui tingui una mica de consciència política que em faci cas, imprimeixi això: papereta i que vagi a votar diumenge.