Privacitat a Internet...

Vinga va, com si no tingués res més a fer, m'afegeixo al batibull de comentaris, crítiques i "opinions d'experts" que ha causat una entrevista a Mark Zuckerberg, un noiet que va fer una pàgina rara que es diu facebook.

En l'entrevista, el mestre Mark defensa uns canvis en la política de privacitat de l'anteriorment esmentada pàgina. Aquest canvis fan que els usuaris comparteixin gran part de la seva informació. Al·lega a més que actualment els usuaris d'Internet i sobretot de les xarxes socials ténen unes expectacions de privacitat diferents a les que tenien abans.

Això ha causat que gran part d'usuaris i admiradors de la privacitat s'escandalitzesin, posant el crit al cel i canviant les seves configuracions perquè tot fos "privat" de nou.

Doncs bé, puc dir i dic que estic totalment d'acord amb el sr. Zuckerberg. La privacitat a Internet actualment és una fal·làcia. Si ets un usuari d'una xarxa social demanar privacitat és com demanar sentit comú i decència a la subraça de la classe política (si algú encara té un mínim de respecte per aquelles rates que llegeixí el minut a minut sobre la comparaixença d'aquests elements sobre d'Horta de St. Joan).

Si publiques una imatge al Facebook/Flickr, canvies l'estat al Twitter, o a qualsevol altre xarxa social no saps si ho llegirà el teu encarregat, la teva mare, o el periquito del teu perruquer.

Cal un canvi de mentalitat sobre Internet, qualsevol cosa que surti del teu ordinador (o que estigui dins el teu ordinador amb un Windows) és de domini públic.

Per tant, ja sabeu, a parlar amb el típic graciós que va a les festes amb càmera de fotos i que llavors puja les fotos al "feisbuk" perquè només les vegin els amics.

Pel·lícules.

Va vinga, em poso cultural i faig una llista de les meves pinícules preferides (segur que me'n deixo alguna), sense ordre ni concert. Com veureu he intentat evitar coses molt mainstream com Star Wars i el Senyor dels Anells i també he limitat l'aparició de zombies, que com alguns sabeu, són la meva passió. Juntament amb el turrò.

Les heu de veure totes abans de morir.

• Snatch (2000): Bastant coneguda. Gitanos, diamants, porcs, boxa i una història que es lia de manera descontrolada.
  
• Lock, Stock and Two Smoking Barrels (1998): És semblant a snatch, de fet, crec que és el mateix director. Mafiosos, traficants, uns nanos a qui els estafen tot jugant a pòker, marihuana robada i revenuda i una katana. Sí, jo tampoc ho vaig entendre gaire.
  
• Amanece que no es poco (1989): Obre mestre del cine espanyol. És una pel·lícula d'humor absurd. Bàsicament és una successió de frases èpiques de grans actors com per exemple el gran Saza. Un poble ple d'intel·lectuals i d'argentins que un dia huelen bien, y el otro van en bicicleta.
  
• The Big Lebowski (1998): Aquesta és dels germans Cohen. Una pel·lícula molt important per mí, em va descobrir el nihilisme, els white russians i que la belleza del plan radica en su sencillez. Un altre exemple de pel·lícula que s'embolica, s'embolica i es continua embolicant. Cada vegada que la veig hi trobo nous detalls. Una font inesgotable d'entreteniment i frases memorables.
  
• The Dark Knight (2008): La última de'n Batman. Per fi han fet una peli de superherois decent. Interpretacions impecables, dolents intel·ligents i bons que no són tant bons.
  
• Wristcutters: A Love Story (2006): Gran sorpresa. Un món paral·lel a on van a parar els suicides. Una història bastant paranoica també. Tantu amb la banda sonora, no té pèrdua. (Underground, popom popom.... underground!)
  
• [Rec] (2007): Apa, ja teniu la peli de zombies, no és la més original ni la més coneguda, però vaig fotre uns bots importants.
  
• Martyrs (2008): Voleu terror? i patir? i tal? apa, peli francesa. Os vais a cagar.. Les dosis justes de sang, gore, tortura, violència i claustrofobia.
  
• The Devil's Rejects (2006): Parlant de violència. Una pel·lícula brutal en tots els sentits. Dirigida pel mestre Rob Zombie. És una segona part, però no cal veure la primera.
  
• Black cat, white cat (1998): Mestre Kusturika. Una pel·lícula sense gaire sentit plagada de personatges entranyables, rusos, estafadors, alcohol de dubtosa qualitat i bona música.
  
• Re-Animator (1985): Va vinga, més zombies. Una de les úniques adaptacions decents del món Lovecraftià. També té uns lleugers tocs de gore. Lo bàsic vaja. Algun cap rodant, destrals, xeringues, sang. Ah, em sembla que és la única peli que he vist que hi surt un gat zombie.
  
• Dracula (1992): Gran ambientació, gran introducció, bastant fidel a la novel·la. Em va amargar alguna nit quan era petit.
  

Ah! que me la deixava, menció especial, aquesta no cal que la mireu, però heu de saber que existeix:

• La matanza caníbal de los garrulos lisérgicos (1993): La primera peli gore filmada a Galicia. :D
  

Apa, ja teniu per una estoneta.

Fish and Chips

El que et pots arribar a trobar en aquest país mare meva....

Per què serveix...

Dibuixat per Tute

Tret de KapDigital

Ciao bella, ciao

V

Fa relativament poc, uns bons amics em van regalar el còmic V for Vendetta, un grap còmic, molt recomanable.

Lògicament jo coneixia l'adaptació cinematogràfica que ja s'havia fet. No tot és igual, però es segueix bastant fidelment a la novel·la. Ara bé, hi ha una escena al còmic que no apareix a la pel·lícula i que almenys a mi, em va cridar l'atenció.

Per posar-nos en contexte, per si cal, el protagonista de la història és un anarquista que lluita contra un govern totalitarista, el còmic està ambientat en una posible Anglaterra després d'una gran guerra.

En aquesta escena de la que parlo, el protagonista puja a un teulat, a on hi ha una estàtua d'una dona que simbolitza la Justícia, al final, V posa una bomba a l'estàtua i la fa explotar. Aquest és el diàleg imaginari entre el protagonista i la Justícia abans de l'atemptat, espero que als autors del còmic no els importi si el cito:

V: "Hello, dear lady. A lovely evening, is it not ? Forgive me for intruding. Perhaps you were intending to take a stroll. Perhaps you were merely enjoying the view. No matter. I thought that it was time we had a little chat, you and I. Ahh... I was forgetting that we are not properly introduced. I do not have a name. You can call me V. Madam Justice.... this is V."

Justícia: "Good evening, V."

V: "Hello Madam Justice. There. Now we know each other. Actually, I've been a fan of yours for quite some Time. Oh, I know what you're thinking... "The poor boy has a crush on me... and adolescent infatuation". I beg your pardon, Madam. It isn't like that at all.

I've long admired you... albeit only from a distance. I used to stare at you from the streets below when I was a child. I'd say to my father: "Who is that lady?" and he'd say: "That's Madam Justice." and I'd say: "Isn't she pretty?".

Please don't think it was merely physical. I know you're not that sort of girl. No, I loved you as a person. As an Ideal.

That was a long time ago. I'm afraid there's someone else now..."

Justícia: "What? V! For shame! You have betrayed me for some harlot, some vain and pouting hussy with painted lips and a knowing smile!"

V: "I Madam? I beg to differ! It was your infidelity that drove me to her arms!

Ah-ha! That surprised you, didn't it? You thought I didn't know about your little fling. But I do. I know everything!

Frankly I wasn't surprised when I found out. You always did have an eye for a man in uniform."

Justícia:" Uniform? why! I'm sure I don't know what you're talking about. It was always you, V. You were the only one..."

V: "Liar! Slut! Whore! Deny that you let him have his way with you, him with his armbands and jack boots!

Well! Cat got your tongue!

Very well. So you stand revealed at last. You are no longer my justice. You are his justice now, you have bedded another. Well two can play at that game!"

Justice: "Sob! Choke! wh-who is she, V? What is her name?"

V: "Her name is anarchy. And she has taught me more as a mistress that you ever did!

She has taught me that justice is meaningless without freedom. She is honest. She makes no promises and breaks none. Unlike you Jezebel. I used to wonder why you could never look me in the eye. Now I know.

So Goodbye dear Lady. I would be saddened by our parting even now, save that you are no longer the woman I once loved."

Desgraciadament actual encara no ?

Noticies del món d'en Bunny

Ahir al matí en Bunny va agafar el 'The international Timos' i el va obrir. Hi havia una noticia d'un país llunyà a portada. El país es deia "La Comunitat Demenciana" i estava habitat per esquirols i gossets petits. 

Es veu que el president de la Comunitat havia estat enganxat, mitjançant una investigació policial, en unes trames de trànsit d'influències i altres temes d'estraperlo. Com a fet anecdòtic el president no cobrava en nous com fan els esquirols, sino que ho feia amb jaquetes. 

Bé, el cas és que al saber-se que el President havia estat quedant-se i repartint diner públic entre els seus amiguets la gent del país va muntar en fúria i es va llençar cap al govern, a on van treure el president, totalment avergonyit a crits de "lladre! lladre!". 

La policia va haver d'intervenir perquè la massa de gent no el linxés allà mateix. 

A la tarda del fet, el ex-president ja havia fet declaracions demanant perdó, el president del partit polític en el qual militava aquests subjecte va aparèixer també per demanar disculpes públiques per tenir un "xoriço" entre els seus i es va muntar un govern provisional per veure què s'havia de fer. 

En el moment de tancar la redacció encara no s'havien trobat els altres implicats en la trama, que s'havien donat a la fuga tant sols saber el que havia pasat. Tots els seus béns havien estat confiscats. 

Ah, i l'ex-president penjava d'una soga de la plaça major, per "Alta Traició".

Però això és al món d'en Bunny.

En Bunny té un malson.

En Bunny es va sentar a la seva taula del menjador. Amb el ja tradicional batin, acabava de llevar-se. 

Va agafar la torrada i la va untar amb nocilla, hi va tornar i encara una altre vegada, s'ho va mirar satisfet, la nocilla tenia tres vegades la mida que la torrada. Al punt. 

Va emplenar la tassa de llet i en va fer un glop, bé, correcte. Va agafar el diari, De Times of Squirrellandia i va mirar els titulars. Caos a la borsa, avalots a Dogland i l'exèrcit havia aconseguit entrar a Ciutat Piruleta després d'una estranya invasió de zombies conillets, que ningú s'explicava. Bah.

Va agafar la tasseta petita que tenia al cantó i se la va mirar amb fruició. Dins de la tassa, al cul hi havia un ditet d'un líquid marronós, casi negre, amb una espuma grogosa i espesa. Desprenia una olor fortíssima, que penetrava pel nas i despertava les neurones a en Bunny. Si nens i nenes. Un café. 

En Bunny s'acostava ja la tassa a la boca, quan, de sobte, va notar un canvi a la seva poteta, es va mirar i va veure que la seva poteta ja no tenia la seva delicada tassa, sino una CUTRE TASSA DE PLASTIC DE L'STARFUCKS AMB UN MALEÏT CAFÉ AMERICÀ!!!, es va aixecar de sobte deixant caure la tassa a terra. 

Espantat i horroritzat va veure com les parets començaven a donar voltes i d'un forat a terra va sortir una morsa vestida de treballadora de l'Starfucks, amb un Espresso-latte-doble-amb-siroup-i-els-cullons-de'n-bamba dient: 

• caféééé

i en Bunny: 

• Això no és café!!!!!!!!!!!!!!!

I en Bunny es va aixecar del llit, tot suat, amb les orelletes de punta. Corrent va sortir cap a la cuina i va treure de l'armari el seu pot de café Illy, li va fer dos petons i va tornar a dormir, abraçat al pot. 

La recepta d'aiguamel d'en Bunny

En Bunny, que com tots sabeu, havia anat a viure a un altre país, estava a casa seva, mirant des de la finestra del menjador al jardí. El cel estava gris i per variar, plovia.

Portava el seu tradicional batin, i el monocle a l'ull esquerra. Sostenia a la poteta una copa de cristall de bohèmia amb kalimotxo. I estava pensant.

Què pasaria si hi hagués una guerra termonuclear?, seria capaç de sobreviure?, què menjaria? què beuria? Aquesta última pregunta el va inquietar.

Els conillets s'emborratxaven des de temps immemorials, com ho feien ? Es va dirigir, ràpidament, cap a la seva biblioteca, va agafar l'Enciclopedia Animalis i va buscar: 'Alcohol'. Després de descartar tot de definicions químiques que en aquell moment no venien al cas va trobar-ne l'història. El primer alcohol begut per un conillet datava aproximadament, del 7000 anys abans de que crucifiquessin aquell hippie. Aiguamel.

Ràpidament, en Bunny va consultar: 'Aiguamel'. Un licor fermentat a base de mel. Interessant. Sense perdre ni un segon en Bunny va engegar l'ordinador i va buscar per Internet, sorprés va quedar de la facilitat de les receptes de tal beguda i es va decidir a provar-ho. Per tant, conillets i conilletes, si voleu fer aiguamel:

Ingredients (1 litre i poc, si voleu fer més, simplement multipliqueu):

• 1 litre d'aigua.
• 300gr de mel. El més clara possible.
• Llevadura de pa.

El·laboració:

1. Agafeu l'aigua i la barrejeu amb la mel.
2. Agafa la barreja i possa-ho a bullir. Anar remenant. Lògicament queda un líquid grogós, treu una mica d'espuma. Un cop arriba a ebullició, esperes uns 10 minuts i ho pares.
3. Esperes a que es refredi.
4. Ho poses en botelles de vidre.
5. Es posa una cullaradeta de sucre de llevadura a cada botella.
6. Ara començarà a fer espuma, sorolls divertits i a treure gas. S'ha de tapar amb un drap o algo així (o sigui, això fa gas, no ho pots tapar hermèticament perquè podria rebentar la botella, vols que vagi sortint el gas però que no hi entrin animals tipus mosques, ja que lògicament és molt dolç).
7. Ho deixes a un racó que no hi toqui el sol.
8. Cada dia ho mires una mica i hi fas reverències.
9. Quan deixi de treure MOLT de gas, poses taps de veritat.
10. De tant en tant, quan vegis, veuràs que hi ha pòsit a les botelles, simplement fas un transvàs de botella, neteges i tal. O et pots esperar al final a fer-ho.
11. La barreja, un cop s'hi ha afegit la llevadura és com gasosa i "espessa". Això és que està fermentant. Es pot començar a veure quan és totalment cristal·lina. La primera vegada que en Bunny en va fer li va tardar dues setmanes, depen de la mel, de la quantitat de la llevadura i de la situació política a l'orient mitjà.

I ja està. Neu al tanto que és una beguda molt dolça i la graduació alcohòlica pot anar dels 8 als 15 graus.

Conillets, conilletes, beveu amb moderació. I si beveu no conduiu, ni amb bicicleta.

Vinga tornem-hi.

Bé, sembla que aquest blog està en plena decadència. Eps, ho he estat pensant i tinc uns possibles culpables:

• Twitter: Per actualitzar l'estat de forma ràpida.  
• Facebook.
• Github: Alguns projectes que he estat remenant.
• C.S: Stands for Computer Science. M'he estat actualitzant _MOLT_ i aprenent coses noves, i repasant-ne de velles. 
• last.fm: No és que m'hi passi moltes hores mirant-me el perfil. És que hi treballo, i mainada, creieu-me, porta feina.

Però eps! he conegut a molta gent molt interessant gràcies a aquest blog, i sobretot en Bunny i per tant, crec que he de donar-li una altre empenta. 

Ergo. Open as usual. 

El sr Townsend ja hi ha tornat

Nens, nenes, en Devin:

Boig i geni (per variar). 

Disfruteu

Eleccions europees

Bé, ja tenim els resultats de les eleccions europees sobre la taula. Un clar guanyador, uns clars perdedors. Té gràcia perquè alguns polítics diuen que han guanyat, cosa que demostra que a més de ser uns mentiders i uns cínics no en ténen ni idea de matemàtiques (sorpresa!), apròximadament el 60% de la població europea va triar NO VOTAR i el 40% de la població va votar.

Perdedors: polítics
Guanyador: Desencís polític

i deixeu-vos d'altres "interpretacions d'experts".

polítics

Hola nens i nenes, quant de temps no ?
vinga va, eleccions europees, a qui votarem? doncs jo voto GOATSE!!!, qui tingui una mica de consciència política que em faci cas, imprimeixi això: papereta i que vagi a votar diumenge.

Redescobriment musical

Acabo de redescobrir / recordar Hypocrisy, em sembla que no els escoltava des del 2000 :-/.

Que bons que són!

Actualitzant Ubuntu

Bé, acabo d'actualitzar la Ubuntu de la feina... tot ha funcionat a la primera, el so, xarxa, les dues pantalles, cap error de configuració, tots els paràmetres de kernel funcionaven.

Quin pal.

En Bunny rep una herència!!

Bé, fa temps que no sabíem res del nostre heroi preferit, el conill grindcore, en Bunny!

Repasant: En Bunny va haver de marxar de Ciutat Piruleta perquè no volia pagar una factura a l'ajuntament, cosa que va portar a una batalla campal davant de casa seva que va acabar amb en bunny convertint tots els habitants de Ciutat Piruleta en zombies. Llavors va marxar amb la seva casa voladora i va anar a viure a una illa.

Ok

En aquesta illa havia buscat feina de programador i hi estava treballant. La gent era bastant simpàtica, però hi havia poques muntanyes i tenien un café molt dolent, per tant en Bunny no hi estava del tot còmode.

Un dia, un dissabte, van trucar a la porta d'en Bunny. En Bunny va obrir la porta, duia el seu mític batin, el monocle i tenia un tros de pastís de xocolata a la mà. Hi havia un carter.

Bunny – Hola...... dic.. hello.
Conillet carter – Hello, i've got a letter for Mr. Bunny, the Grindcore Rabbit.
Bunny – Aha... and who's this letter from? (en Bunny feia poc havia tingut problemes amb Hisenda i tenia pensat fer-se passar per mort per evitar una possible multa)
Conillet carter – It's from Creepyvania.

En Bunny va pensar en Creepyvania, un país llunyà on havia anat a viure feia molt de temps el tiet Romualdo, el conillet Ocultista. Va agafar el sobre i va tancar la porta als nassos del missatger. Va obrir el sobre i la carta llegia el següent:

Benvolgut Bunny,

Si reps aquesta carta és perquè sóc mort. L'explicació és molt llarga i et serà donada al seu moment. Ara agafa els trastos i vine a Creepyvania. Pots hospedar-te a la meva casa. T'estaran esperant a l'estació de tren de Creepistation.

El seu tiet Romualdo era mort! Vaja, una llàstima. La carta era bastant típica seva, era un conillet bastant donat a l'espectacle. En Bunny es va eixugar una llàgrima que li baixava per la galteta quan va recordar el seu tiet totalment borratxo durant el casament d'un parent, havia sigut bastant divertit.

En fi, rebre una carta misteriosa d'un parent misteriós en un país misteriós sonava misteriós, per tant, s'havia d'afanyar. Feia bona pinta. Va anar a fer les maletes.

4 Dies després en Bunny va arribar a Creepyvania. Havia deixat la casa a la Ciutat Madalena, i havia agafat el tren. Un mètode de transport totalment rudimentari. Els conillets de Creepyvania anaven vestits diferents. Molt arreglats i amb barrets de copa, les dones anaven amb vestits llargs i barret també, així com l'època victoriana. El tren anava bastant lent i tot el trajecte havien estat passant per boscos sinistres. En Bunny també s'havia fixat que el sol havia desaparegut tant bon punt havia atravesat la frontera.

Després de moltes hores i d'algunes partides de mus amb un conillet de Creepyvania que havia conegut al tren va arribar el revisor. Va dir:

Pròximen paraden... (va fer un silenci) Creepistation!!!!! (llampec + tro)

I tots els conillets van dir:

ooooohh

Menys en Bunny que va dir:

apa, aquesta és la meva, das ist mainen paraden!

Tots el van mirar espantats i una conilleta li va donar una pastanaga del bolso. Tots els viatgers es van despedir d'en Bunny mentres li deien coses rares. En Bunny no entenia res. Poc després el tren va parar. I en Bunny va baixar a l'andana.

Tot era fosc, hi havia una boirina misteriosa i l'andana estava totalment solitària. En Bunny va mirar el tren marxar mentres es menjava la pastanaga. Va carregar-se la maleta a l'esquena i va començar a sortir de l'estació. De cop, va notar uns passos arrastrant-se, es va girar al mateix temps que un llampec il·luminava el cel i va veure... :

Tenia a un metre darrera seu un conillet dins una túnica negre!!. El conillet debia ser blanc, però la foscor no va permetre veure-ho, va veure però que tenia posada caputxa amb dos foradets per on sortien les orelles, el mirava amb una cara maligne i tenia totes les dents sortides i corcades, a més tenia un ull més gran que l'altre... i també tenia jepa.

En Bunny se'l va quedar mirat sorprés, el nouvingut va dir:
- Meztre Tunny?
- Uhm... és Bunny
- apz, val, meztre bunny ?
- Si, tu ets?
- Zoc l'aigor, el zeu humil zervent meztre.
- Jo no sóc mestre, sóc enginyer.
El nouvingut va quedar-se'l mirant amb cara encara més rara.
- Anem meztre, cap a la caza.
- Ahhh, tu ets el meu guia ?
- Zi meztre.
- Ja t'he dit que no sóc mestre, sóc enginyer.
- Zi meztre.

Li va agafar la maleta i van caminar junts cap a un carruatge que els esperava fora l'estació.

Perquè rectificar és de savis?

Bé, sembla que he fotut la gamba.

Avui he continuat les meves investigacions sobre el tema dels diputats i es veu que el tema només era debatut per la comissió d'hisenda. Que són uns 40, i per tant, hi eren casi tots

Per tant, entono el mea culpa. La pròxima vegada intentaré no xisclar abans de documentar-me, però és que a vegades costa tant :(

No per això deixaré d'odiar als polítics, que quedi clar!.

Congrés dels diputats (II)

Bé, m'han contestat de la capital, de forma molt correcte per cert:

Estimado Señor
El Reglamento del Congreso de los Diputados establece, en su artículo 15, que “Los diputados tendrán el deber de asistir a las sesiones del Pleno y de las Comisiones de las que formen parte”.
El seguimiento de la asistencia de los diputados a las sesiones de Pleno y de Comisión, así como el resto de las tareas parlamentarias corresponde, en su caso, a los distintos grupos parlamentarios, por lo que no disponemos de datos sobre esta cuestión.
Un saludo

Total, que la informació no està enlloc (l'he buscada a la pàgina web) i que aquesta gent només respon al seu partit. Que ténen carta blanca vaja.

Només puc pensar que si en un moment de crisi mundial, aproximant-nos als 4 millons de parats i amb l'economia sota zero hi ha 38 diputats que van a treballar, no sé quans deuen ser quan "les coses van bé".

Congrés dels diputats

Estava llegint una noticia al diari (ara no ve al cas quina) i he vist que en unes votacions havien sortit uns 30 vots en contra, 2 abstencions i 1 en favor. Llavors m'he dit: em pensava que eren més al congrés dels diputats i efectivament nens i nenes, haurien de ser 350 i si sumeu els vots en surten uns 30... he mirat i en la noticia hi havia una foto de la sala, buida.. estava buida.

Aquesta gent la paguem nosaltres no ? Acabo d'enviar un mail al congrés d'impresentables aquests preguntant si hi ha alguna manera de saber qui va a TREBALLAR i qui no.

fills de puta....

primer post a 'distribuint...'

ja he fet el primer post, m'ha portat bastant de temps, però és el que té fer un post una mica detallat sobre el bittorrent. El podeu llegir (a qui li moli tot aixè) aquí.